Àngela
Canós Nebot,
Alumna de l'aula de cultura audiovisual
Tots sabem que per tal d’arribar a ser un bon músic, cal dedicar moltes hores a
l’estudi del nostre instrument. Doncs bé, amb aquest estudi , moltes voltes
intens i sacrificat tant psíquicament com físicament, no sols
s’aconsegueix ser un bon professional,
sinó que l’abús de pràctica o la falta d’adaptació al instrument, pot
desembocar en malalties, normalment relacionades en algun sistema neuromuscular
determinat,que fiquen en perill la nostra salut. Concretament, hi ha algunes
molt freqüents dins del col·lectiu dels músics. Anem a veure quines són les més
comunes, com s’arriben a desenvolupar, i les possibles solucions que poden
aplicar-se.
En primer lloc, parlem de la distonia focal, una
malaltia neurològica que consisteix en un desajust del control motor d’un
sistema muscular de forma parcial o generalitzada . Probablement, darrere
d’aquest problema,hi han condicions anatòmiques, genètiques, fisiològiques..
però el factor determinant és posar al límit el Sistema Nerviós Central des del
punt de vista de control motor. A aquest nivell, el que fa el música és tan
complex, i són moviments tan fins, que presenta un risc elevat de desenvolupar
distonia focal.
És una malaltia que sol manifestar-se en músics de nivell
alt, que es troben en els últims anys de carrera, o en els primers de la seva
trajectòria professional. Apareix
normalment en un context d’estrès físic, com un examen, una gravació o una
actuació en públic.
L’aparició dels símptomes és gradual .El símptoma típic és
que de prompte, un dia el músic se n’adona de que no és capaç de realitzar un
passatge amb l’instrument, perquè un dels seus dits no fa el que hauria de fer,
és a dir, un gest típic, automàtic, que no reacciona com s’esperava.
Com a tractament, s’utilitzen medicaments ( que varien
segons el pacient i el tipus de distonia) per tal de corregir desequilibris en
els neurotransmissors. La toxina Botulínica, sol produir una millora temporal
en els músculs afectats.
Per un altra banda, també destaquem el síndrome per sobre
ús o per esforços repetitius. És una patologia provocada per l’ús repetitiu
d’un teixit, el qual està sotmès a un estrès més allà del seu límit.
Aquest estrès provoca micro-ruptures amb sagnat i edema que
a causa dels traumatismes es repeteixen al llarg del temps, i mai acaben de
sanar.
Els principals síndromes són :
Dolor i edema en el membre superior, per haver practicat un
passatge difícil durant una estona llarga ( hores )
Sensació de fatiga que es manté durant setmanes, impedint la
execució de l’instrument.
Alguns factors poden predisposar al músic a patir aquesta
malaltia, entre els quals destaquem:
-Predisposició genètica : hi ha persones que tendeixen a
patir més lesions.
- Condicions físiques inadequades : falta d’exercici, sedentarisme...
-Augment brusc de la quantitat d’hores de pràctica.
-Canvis en les condicions de l’instrument: canvi de cordes,
canvi a instruments més pesats..
En quant al tractament, normalment es recomana la
rehabilitació, el canvi d’hàbits, variacions en la tècnica i en l’instrument en
algunes ocasions.
És important consultar amb professionals que coneguin
l’activitat dels músics i encaren el tractament de forma integral.
Per exemple, en el piano i altres instruments de tecla, l’error en la postura de les mans i dels canells, o la tensió i les octaves o dècimes, són causes que solen provocar aquest tipus de malaltia.
Un altra malaltia
molt freqüent no només entre els músics, és la tendinitis, és a dir la
inflamació d’un tendó. La tendinitis sol produir-se per el sobre ús, fent
moviments repetitius contínuament sense una postura correcta, en aquest cas,
mentre toquem el nostre instrument. Generalment, es produeix la tendinitis en
els tendons dels músculs flexors i extensors dels dits de la mà, els més
desgastats durant aquesta pràctica.
El símptoma més freqüent és l’impediment de moviments en la
zona afectada ( generalment la immobilització de la mà o del braç), acompanyat
de dolor i sobrecàrrega.
El tractament, consisteix en el repòs (a voltes a través de
fèrules o immobilitzacions) i en ocasions infiltracions de corticoide. En
algunes ocasions, en casos de dolor persistent, la tendinitis necessita ser
operada per un traumatòleg.
Per altra banda, una de les malalties considerades
irreversibles és l’anomenada Tinnitus o pèrdua de l’oïda
externa. L’afectat, no percep els sons del exterior encara que en el
interior li queda un soroll permanent, el que també podria afectar psíquicament
a l’individu, provocant en aquest angustia i desesperació. És una malaltia que
sol aparèixer en músics que toquen normalment en conjunts instrumentals com big
bands o orquestracions molt nombroses,
és a dir, un músic que està constantment exposat a molt de soroll, i durant
moltes hores seguides.
Generalment, aquestes lesions es produeixen quan els músics
estan exposats a constants sessions de música, el volum de la qual supera els
65 decibels (db), el nivell màxim recomanat per la OMS. La capacitat auditiva
va deteriorant-se poc a poc en la banda compressa entre els 75 db i els 125 db.
Moltes voltes, instruments com el violí o la viola, solen
provocar desplaçaments de mandíbula, fet que, pot contribuir a que aquestes
lesions siguin més greus.
Més concretament, podem parlar de algunes afeccions o
problemes que afecten instrumentistes per cordes :
Els instrumentistes de vent, especialment els trompetistes,
presenten moltes voltes cardiomegàlia (augment del tamany del cor)
La dermatitis de contacte en els músics poden ser observades
en el coll, la barbeta, per el contacte de aquestes zones en el violí o la
viola; en la boca, ocasionada per la embocadura
dels instruments de vent, o en el coll, a causa del fregament amb el
collar de la trompeta, el saxo, la guitarra, i ens els dits de les mans per el
contacte amb les cordes.
Doncs bé, com acabem de veure la professió de músics pot
comportar algunes malalties o patologies, que si no es tracten en temps, poden
comportar problemes de salut més greus. No obstant, cal tenir en compte que la
pràctica instrumental no comporta malaltia, sinò que els músics, com la resta
de les persones, presentem una sèrie de factors de risc que s’han de tindre en
compte per evitar caure en possibles malalties.
Esto es enormemente importante ya que el
desarrollo del proceso del lenguaje depende de cómo se ha estimulado
auditivamente a los niños en edad temprana, dicho en otras palabras, de cómo
hemos enseñado a escuchar a los niños. Antes de que el niño comience a
balbucear, ya habrá entrenado su oído para enfocar los sonidos del idioma de
sus padres, y habrá aprendido a escuchar las estructuras del lenguaje que les permiten
asimilarlas y memorizarlas. Si los niños antes de nacer ya están captando
sensaciones, vibraciones y sonidos procedentes de la música estaremos
adelantando el proceso y mejorando su aprendizaje. 
Sobre
los efectos de la música y los niños habla también el psiquiatra Thomas Verny. Este
médico de nacionalidad canadiense, en los años cincuenta cambió el objetivo de
sus estudios para pasar de las madres a los niños, y dejó la obstetricia por la
psiquiatría perinatal.
Magdalena Martinez Marco naix en Vilanueva de Castallon en 1963, estudia en el
conservatori de València i gràcies a una beca es va a estudiar al conservatori
de Paris on té el privilegi d'estudiar amb Alain Marion o Raymond Guiot , allí
aconseguix el diploma superior de solfeig i d'anàlisi i també el primer premi de flauta en 1984.