Nereida López i Marco
Mestra de música de l'escola La Moleta
La Vall d'Uixò
El
passat dijous dia 10 de novembre, vam gaudir al Conservatori professional de
música “Francesc Peñarroja”, d'un concert de percussió a càrrec del conegut
percussionista Pau Ballester, integrant del Grup Amores. Com a director ha
estat encarregat de dirigir la tasca de vuit mestres de música de primària i de
secundària en un concert de percussió que ha sigut la culminació del curset de
percussió que han estat realitzant durant els mesos d'octubre i novembre al CEFIRE
de Segorb.
En
el concert, trobem influències clares de John Cage, compositor estatunidenc que
malgrat el controvertit de la seva obra, no es pot negar que es tracta d'un
dels creadors més revolucionaris i influents dels últims temps. En ocasions
deixava que l'atzar triés les seves composicions i això és el que hem pogut
gaudir d'aquest concert... original i irrepetible ja que no es podrà tornar a
repetir mai de la mateixa forma degut a la gran importància d'elements com:
l'atzar, l'aleatorietat, la improvisació i els instruments no convencionals.
D'altra
banda la influència d'un altre gran compositor i pioner del minimalisme com és
Steve Reich es fa evident quan integrem dins del nostre concert, la seua obra
CLAPPING MUSIC (1972) al llarg de diversos moments i amb sonoritats diferents.
Aquest compositor, ha sigut guardonat en moltes ocasions pel seu treball i les
seues obres han sigut interpretades per les millors orquestres del món.
Respecte
als músics integrants d'aquest concert són: Maria Gil, Jonatán Cruces, Paula
Girón, Antonio Lara, Nereida López, Vicente Martínez, Emilio Ventura i José
Miguel Ros.
Tots
relacionats d'una manera o d'una altra amb la docència de la música a diferents
nivells educatius.
Al
llarg del curs, Pau ha mostrat als participants la importància de la pulsació,
de l'atzar i dels instruments quotidians per a integrar els nostres alumnes en
l'experimentació i creació sonora. Mitjançant les seues sessions, vam anar
coneixent els diferents recursos didàctics, materials i musicals dels que
disposem per a integrar els alumnes en una dinàmica de treball que incorpora
com a element fonamental la creació, cosa que ens interessa molt als docents.
Que els nostres alumnes puguen fer música i no simplement estudiar en paper i
seguir partitures convencionals, volem que experimenten, que proven ritmes i
que siguen crítics en el que estan creant per a trobar per sí mateixos la
sonoritat i el ritme que volen en cada moment. Mitjançant açò estem incorporant
el procés de creació dins del resultat en sí mateix. Això ha sigut l'obra final
del curs que ha sigut duta a terme al nostre Conservatori.
Endinsant-nos
en el Concert en sí mateix, cal nomenar les diferents parts del mateix,
diferenciades clarament pels instruments i materials que hem fe servir en cada
moment. Així doncs, les parts s'anomenen: T-clapping, Cadencia Emilia, Apertura
perceptiva, Pluja dura, La Cabra, patrons, wood clapping, Espadà, la ciutat,
Bidon clapping vs wood clapping, Lament xericà, Del 7/8 al Caos i finalment
Caixes de murmuris amb paraules al vent.
Acabaré
aquest article repetint la xicoteta introducció de Pau al concert:
“La
percussió com a vehicle d'expressió actua d'una manera natural entre tots
nosaltres al llarg d'un dia qualsevol.
La
veu, els elements quotidians que ens envolten, el cos humà..., són vertaders
instruments comunicatius aliens a ser tractats i escoltats. Si som capaços de
processar-los, escoltar-los i obrir la nostra capacitat perceptiva podem
desenvolupar la interpretació i la creació com a tasques educadores del nostre
creixement personal i artístic.
El
concert mostra el resultat d'un procés de creació on el propi procés forma par
del resultat del concert.
L'experimentació
rítmica i sonora, la creació i la improvisació seran els pilars d'una
performance on es convida a tots els assistents a realitzar un exercici
d'apertura i tolerància auditiva i a viure la música des d'un prisma diferent a
l'usual”
