Alumna de l'aula de cultura audiovisual
La musicoteràpia, en el sentit més estricte, és una tècnica
terapèutica que utilitza la música en
totes les seues formes, amb la participació activa o receptiva per part del
pacient.
Al escoltar una
cançó, aquesta ens pot parèixer alegre, trista o pot despertar en nosaltres
multitud de emocions. Moltes voltes, associem al nostre estat d’ànim una
melodia, una cançó, que al escoltar-la per primera volta, ja provoca en
nosaltres sentiments que quedaran gravats junt amb aquesta melodia. Doncs bé,
la musicoteràpia té com a objectiu
solucionar problemes de salut, utilitzant aquests efectes que la música pot
produir en nosaltres.
La idea sobre la que
es basa la musicoteràpia, és el reconeixement
de malalties que tenen origen en el cervell, el qual transmet un estímul
a una part determinada del cos, que s’encarrega de manifestar els
símptomes propis d’una malaltia. Amb la musicoteràpia es tracta d’arribar al
cervell a través d’estímuls que condueixen a relaxació i a la alegria o inclús
a través de melodies que puguin pal·liar
els efectes produïts per una malaltia, les quals, poden causar efectes
sorprenents.
Però, des de quan la música s’utilitza com remei per a moltes malalties? Anem a indagar
un poc en la evolució de la música com a tècnica terapèutica, com aquesta ha
avançat i com hem arribat a tècniques
tan innovadores com les que hi han actualment.
Des de la prehistòria,
la música s’utilitzava en el rituals màgics, religiosos i especialment de curació. Posteriorment, en la
civilització egípcia, s’han trobat
molts papirs i documents en els que es relacionava la música amb la capacitat
de curació del cos, calmar la ment i
purificar l’ànima. Per exemple, s’atribuïa a la música una
influència favorable a la fertilitat de la dona. En el poble hebreu també es feia servir la música en casos de problemes
físics i mentals, sent aquesta la primera època en la que data el primer relat
sobre la aplicació de la musicoteràpia.
Molts filòsofs i científics grecs, també van plantejar idees
i teories sobre els efectes de la música en la salut de les persones. Entre
ells:
Pitàgores à pensava que hi havia música entre els astres i quan es
movien, ho feien seguint relaciones
entre la música i les matemàtiques. També va desenvolupar teories
matemàtiques per a explicar l’harmonia
en la música, relacionada amb la del univers i
l’ànima humana. Per això, el pensador creia que les malalties mentals
son degudes a desordres en l’harmonia de l’ànima, sent la música un instrument
important per a recuperar aquesta
harmonia.
Plató à parlava de que la música era divina, que aquesta podia donar plaer. En la
seva gran obra “La República ”
, considera que la educació musical era
un pas fonamental per a la formació dels joves que en un futur, serien els governants de la
nació i del poble.
A Aristòtil se li deu la
teoria del Ethos, una paraula grega que pot ser traduïda com la música que
provoca els diferents estats d’ànim. Aquestes teories es basaven en que el ser
humà i la música, són dos elements que estaven indissolublement relacionats.
Per a la musicoteràpia es
fonamental aquesta teoria proposada per Aristòtil, la qual considera que els
elements de la música, com la melodia, l’harmonia o el ritme, exerceixen
efectes sobre la part fisiològica, emocional, espiritual i sobre la força de voluntat
del home, per la qual cosa es va determinar un determinat Ethos a cada mode o
escala, melodia o ritme.
Ja en la Edat Mitjana
,destaquen principalment dos teòrics. En primer lloc San Basili, que va
escriure una obra titulada “Homilia” , en la que destacava que la música calma
les passions del esperit i modela els seus desajusts. El segon teòric és
Severino Boecia, i la seva obra més important “ De institucions música” en la
que reprèn doctrina ètica de la música
que senyalava anteriorment Plató. Per això, la música, es considera també en
aquesta etapa un instrument educatiu si s’utilitza de forma correcta. No
obstant, és una etapa en la que la majoria dels aspecte, inclosa la música i
l’educació, estan davall el domini de
l’església i la religió.
Ja en el Renaixement, un
dels teòrics més importants de la història de la música, Joannes Tinctoris, va
elaborar una obra molt important sobre els efectes que causa la música sobre
les persones, coneguda com “Efectum Musicae”
Dins del Renaixement espanyol, Bartolomé Ramos de Pareja, va
escriure també una obra sota el nom de “Música Práctica”, on analitzava els distints
comportaments que adquirien les persones escoltant diversos tipus de música.
En el període Barroc,
“naix la teoria dels afectes”, com una hereva de la teoria grega del Ethos, la
qual serveix com a naixement d’un nou estil musical: la òpera. En ella es repren
l’estil grec, com s’observa en la primera òpera que es conversa completa del
compositor italià Jacobo Peri. No obstant, l’obra d’aquest període que millor
reflecteix els efectes curatius de la música es “Misurgia universal” del
jesuita Athanasio Kircher.En aquesta obra dissenya una un quadre sistemàtic
dels efectes que produeix en l’home cada tipus de música, igual que Robert
Burton en la seva obra “The anatomy of melancoly”
En el segle XVIII
, comença a estudiar-se els efectes de la música sobre l’organisme des d’un
punt de vista científic. Destaquen diverses metges : el francès Louis Roger o
els anglesos Richard Brocklesby y Richard Brown, aquest últim en una obra
anomenada “medicina musical”. En aquesta estudiava l’aplicació de la música en
malalties respiratòries descobrint, que el fet de que els malalts de asma
cantaven, els atacs es separaven més en el temps.
Dins del segle XIX,
la música com a tractament i prevenció de malalties, continua sent un aspecte
analitzat per molts científics i metges, entre els que destaquen Héctor Chomer
o Tissot, els quals van observar que encara que la música no poguera millorar
els efectes de l’estat físic dels seus pacients, si que els ajudava a
allunyar-se de les seves dolències i a relaxar la seva ment.
Entre 1900 i 1950 el creador de la rítmica i precursor de la
musicoteràpia va ser Emili Jacques Dalcroze; aquest considerava que l’organisme
humà és susceptible de ser educat d’acord a l’impuls de la música. Va unir els
ritmes musicals i corporals, trencant tots els esquemes tradicionals, i
permetent el descobriment dels ritmes de l’ésser humà, únic punt de partida per
a la comunicació amb el malalt. Els deixebles de Dalcroze van ser els pioners de la Teràpia Educativa
Rítmica.
Edgar Willem, pedagog, educador i terapeuta, va realitzar
estudis profunds que giren al voltant ce la preocupació per investigar i profunditzar
sobre la relació home-música a través de diferents èpoques i cultures.
Karlf Orff, per la seva banda, va prendre com a base de un
sistema d’educació musical el moviment corporal, utilitzant el cos com a
element de percussió i el llenguatge en la seva forma més elemental. Per a
aquest autor, la creativitat unida al plaer de la execució musical permet una
millor socialització i establiment d’una bona relació amb el terapeuta, així
com la confiança i l’autoestima.
Gràcies als músics contractats
en els centres de salut dels combatents nord-americans durant la primera guerra
mundial, es va crear en
Estats Units en 1950 la primera Associació Nacional de Teràpia Musical, la qual
edita una revista i realitza un congrés anual i inicia la formació de terapeutes
musicals.
En l’actualitat aquesta formació es dona en diverses
universitats d’aquest país, i els musicoterapeutes tenen un alt rang d’acció
professional.
Posteriorment, van continuar fundant-se associacions( En
Anglaterra, en Viena, al llarg de tota Llatinoamèrica..) i es va fundar el
primer institut de Musicoteràpia, amb una orientació cap a la investigació
Neuro i Psico-fisiològica.
Com a conclusió, podem dir que actualment, la
musicoteràpia realitza un paper molt
important en el tractament de malalties, ja que, amb la millora de les
tècniques científiques per a la investigació, s’ha demostrat que la música si
que té un verdader efecte sobre les persones. A més, l’ofici de musicoterapeuta
cada volta és més freqüent, i és una figura que ja està present en molts
centres 
No hay comentarios:
Publicar un comentario