Premis fi de carrera


Pablo Ramón
Erika  Viudes
Alumnes de l'aula de Cultura Audiovisual


El passat 26 d'octubre es celebraren al nostre centre els Premis fi de Carrera. En aquesta edició hi participaren dos alumnes del Departament de Vent-fusta:


Víctor Rubio, clarinet
Paula Romero, oboe


ABANS DE TOCAR


Víctor Rubio



-Victor, que sents abans de començar el premi? Tinc ganes ja de tocar, de ficar-me a tocar.
-Actualment , que estas fent? El Grau Superior de clarinet al Conservatòri de València.
-Penses acabar el superior i dedicarte exclusivament al clarinet, o el plantejes fer composició o direcció…? Pense dedicar-me al clarinet , però més avant fer direcció.
-Supose que tornar al conservatori on t’has format et durà bons records, no? Molts bons records, realment m’he emocionat.



Paula Romero



-Que sents abans de començar a tocar? Estic nerviosa clar, però també vull tocar ja.
-En la actualitat que estàs fent? També fas superior? No, jo estic fent 2n de batxillerat.
-O siga, has acabat el grau mitjà un any abans? Llavors, penses el pròxim any fer el superior? 
 És una opció que me plantege, però no ho se encara.
-I quan has tornat al conservatori que has sentit? Nostàlgia, la veritat és que hem passat molts anys ací ara ja com que s’ha acabat tot.


DESPRÉS DE TOCAR

VÍCTOR

-Abans de res, enhorabona per l'actuació, crec que ha estat molt bé. Bueno.. Si, perquè a més és una característica teua que sempre que acabes un actuació estàs com decebut, pensant que podries haver-ho fet millor. Perquè? Perquè estar satisfet en alló que no està molt molt bé , jo crec que no és un bon mètode.
-Doncs tú mai estaràs content , sempre voldras perfeccionar?  Estic content, de fet, perquè no ha eixit mal , però sempre no estaré mai satisfet del tot.
-Ara que ja sabem que estàs fent el superior, ens podries contar un poc com a sigut el camí fins arribar ahí? Tot començà quan vaig vindre ací , no se si eren en 9 o 10 anys. Vaig tindre la sort de entrar en un professor com David i acabar amb ell per a que avuí estiga ací, realitzant aquest premi. El camí ha sigut dur, sobretot l’últim any, perquè compaginar 2n batxillerat i 6è és molt dur. A més estava pensant fer una carrera o fer el superior, però al final me vaig decidir per fer el superior  i dedicar-me a la música.
-La música és una passió? Si, es una passió, la definiría com un bon víci.
-Quantes hores estudies normament? Normalment, estudie tot el que puc. És a dir , si tinc una vesprada lliure l’aprofite i si no la tinc faig el que puc. Pero 3 horetes si que intente estudiar diariament.
-En la prova d’accés al superior vas pensar en algún moment que et quedaries fora? Clar, és una possibilitat molt elevada, perquè competeixes contra gent que son com tú i que està intentant el mateix que tú. Però el pensar-ho em va fer estudiar més per a intentar no quedar-me fora.
-En quin lloc vas fer la prova? En Castelló i en València i vaig entrar en els 2 llocs, però vaig decidir entrar en València per recomanació de moltes persones una de elles David. Perquè hem va dir que hi havien bons mestres i de fet ara faig classes de clarinet en el que en el seu temps va ser el seu mestre, Pepe Cerveró.
- Els records que te venen quan entres al conservatori van a ser sempre bons? Si, realment bons.
-Quant has entrat per la porta que has pensat? Doncs este matí quant he entrat a fer l'assaig en Lluís al saló d'actes, que de fet feia 6 mesos que no entrava, he tingut una sensació de nostàlgia, però d'alegría al mateix temps, ja que han sigut moltes les experiencies viscudes .
-Alguna experiència que destacaries que ha sigut la que més t’ha marcat? Quan vaig tocar en 1er Curs, el concert per a clarinet de Carl Stamitz, va ser el concert que més me va agradar tocar , ja que la decició de tocar-lo va ser algo inesperat, en l'últim moment el vaig montar i va anar prou bé. Aquell moment de baixar de l'escenari i donar-li la mà a David, eixe és el moment que més recorde de tots, sincerament.
-Per altra part, hi han coses bones del conservatori però segur que tindras alguna assignatura de la que t'alegres d'haver deixat enrere? No, t'equivoques crec, perquè jo ara mateix que estic fent superior, tornaria enrere i m’aplicaria molt més en les assignatures com armonía, análisis…
-Però quina va ser la que més et va costar d'aprovar? Història de la música, no per la mestra ni per mi, sinó perquè era la que més me deixava per l'últim. I ara de fet crec que és essencial saber la cronologia de la música, la vida dels compositors als que interpretes… I també una altra assignatura que me costà molt va ser armonía i que ara m’agradaría dominar molt més.
- Quin consell donaries per aquells que están fent 2n batxillerat i 6é,  ja que és una situación molt dura? Que pensen en tirar cap avant perquè desprès tot sacrifici té el seus beneficis i ho agraisc a les persones que em digeren que tirara cap avant.
-Quins plans veus com a futur fent el superior, perquè m’ha arribat que inclús t’has presentat a unes proves d'una orquestra? Si,  me presentí per a unes proves un poc atrevides….Perquè vaig pendre la decisió a última hora. Però era per al clarinet baix i jo el duia pràcticament una setmana tocant-lo. Desprès en Aldaia també hem presentí a unes proves i toquí Mozart i  Caprizzio i crec que m’agafaren de suplent.


A contratemps… preguntes ràpides per a respotes ràpides
Conservatori: autèntic
Clarinet : lo millor del món
David:  la referència
Cristina: una gran persona
Carmen: persona que sempre ha estat ahí
Rafa: graciós
Panaderia de nuni : berenars molt complerts
Llorens: la sorpresa del dilluns




PAULA

Entrevistador: Una vegada ha acabat la teua actuació, què has sentit quan has baixat de l'escenari?
Paula: Ganes de plorar...
E: Ganes de plorar perquè?
P: Perquè jo sóc una persona molt nerviosa, aleshores arriba un punt que no puc controlar els meus nervis,  quan eixe punt el passe, els tinc que exterioritzar d’alguna manera. No pense que m’haja eixit mal l’actuació, simplement em pose nerviosa.
E: Però aleshores, perquè et fiques nerviosa si no ha eixit mal? I és cert, no t’ha eixit mal, t’ha eixit molt bé...
P: Perquè he estat en molta tensió, aleshores he plorat per exterioritzar-ho.
E: Has tocat amb Víctor, però el teu cas és molt diferent al d’ell, perquè tu estàs fent segon de batxiller, què tal ho estàs passant a l’institut?
P: Jo crec que segon de batxiller és un curs difícil però a part de ser difícil està el selectiu al final. Aleshores, això crea una pressió que és difícil de suportar. De tota manera, crec que si se treballa dia a dia se podrà passar.
E: Clar, i què passarà després d’eixe selectiu? Perquè hem vist que toques molt bé l’oboè, potencial tens. Aleshores, què faràs?
P: Diguem que tinc dos opcions. M’agradaria fer alguna carrera de ciències de la salut, com odontologia, medicina, això és la meua il·lusió. Però també, per altra banda està l’opció del superior.
E: Però que et plenaria més a tu? Medicina, odontologia o oboè?
P: No ho sé, és què son coses diferents...
E: Són diferents, però al final faràs una... O et planteges fer les dues a la vegada?
P: Jo crec que les dues a la vegada és impossible, perquè jo si faig una cosa, la faig bé. A mi l’oboè m’agrada molt, però encara no ho tinc decidit.
E: Passem a un altre punt. Eres una estudiant espectacular, traus molt bones notes i a més l’any passat et vas traure el grau mitjà. Ha sigut difícil compaginar els teus estudis del conservatori amb els de l’institut en algun moment?
P: Sí, hi ha hagut moments difícils però jo crec que la clau és compaginar bé el conservatori amb l’institut i veure on està la preferència entre els dos per a saber a quin dels dos estudis hi ha que dedicar-li més temps que a l’altre depenent del moment.
E: I quin consell li donaries a eixos estudiants del conservatori que es troben en una situació similar a la teua, amb el conservatori i l’institut i estan “asfixiats”?
P: Jo crec que hi ha que tindre una organització, un planning o un horari per a saber què estudiar i a quina hora estudiar-ho. Les claus són, a part de l’organització, la tranquil·litat i no agobiar-se. És difícil, però se pot fer.
E: Tornes al conservatori, bons records... Què trobes a faltar?
P: Els companys sobretot i el ambient que es viu, que és molt bo. A part, els professors, que son espectaculars, molt bons.
E: Però tots som estudiants i hi haurà alguna part negativa. Quina és eixa assignatura que, en certa manera, t’alegres de no tornar a fer mai?
P: Jo crec que harmonia... Anàlisi m’agradava més, però harmonia em costava. Però si es treballa dia a dia, s’aconsegueix aprovar.


A contratemps... Preguntes ràpides per a respostes ràpides
Conservatori de La Vall: Infància
Oboè: Felicitat
Rafa: Amabilitat
Carmen: Elegància
Nuni: Simpatia
Nicolás: Espectacular
Segon de Batxillerat: Dificultat. 

Audició d'aula. Piano


Juan Francisco Castillo
Professor de piano   

Els esforços del grup de professors de conjunt (i els dels seus alumnes, és clar) comencen a donar els seus fruits. Al número 12 de la revista del conservatori (Gener - Març de 2.011) ja us avançàvem quina tasca fem des d’aquesta assignatura, i això és el que hem vist en les audicions del 17 de novembre i del 1 de desembre.
      Al que anàvem; el 17 de novembre vam gaudir d'un recital de minijazz a quatre mans, preparat pels alumnes de conjunt de 4t. curs d’Ensenyances Elementals. Ens va faltar un poquet de percussió suau, tan associada al jazz, però això queda pendent. Ho prometem.
   Els tres primers alumnes van interpretar xicotetes peces atonals, en un apropament a eixes altres músiques a les que cada vegada ens costa menys acostumar-nos. No n'hi ha tonalitat, no n'hi ha compàs... però hi ha una música ben interessant, o no?. De fet, els títols eren ben suggerents, com la "Música de fantasmes", per exemple.
   La resta d'alumnes van poder anar un pas més enllà en la seua iniciació a la improvisació-composició, i van triar lliurement un acompanyament (el que jo, com a professor, els vaig dir lliurement), sobre el qual cadascú va fer la seua pròpia melodia original lliurement (esta vegada sí). Abans de Nadal, començarem a treballar per a preparar la pròxima audició de conjunt que consistirà (s'ho imagineu?) Sí! Consistirà en ficar un acompanyament a una melodia que serà la mateixa per a tots (lliurement).



Llàstima de foto perquè no eixim tots*, però la informalitat de les audicions d'aula... és el que tenen!
* Tots erem: Ariadna Mas Hernández, Pascual Safont Melchor, Pablo López Honrubia, Isabel Tárraga Soler, Helena Flich Bonet, Judit Familiar Cañizares, Anna Lluch Jiménez i Vicente Aragó Molés.

L'ansietat escènica



Mª José Llopis Ramón
Professora de flauta

Quants de nosaltres hem patit nervis a l'hora d'eixir a tocar, cantar o dirigir un concert, estos nervis es resumeixen en una  paraula "ansietat".
 L'ansietat és un mecanisme que quan es posa en funcionament ho fa per a lluitar en una situació o per a eixir de la mateixa, així l'ansietat ens ajudarà a pensar més ràpid, el nostre cos reacciona físicament preparant-nos per a lluitar o correr, i per últim actuarem segons la situació, açò fa que el nostre problema perdure.
Tot açò no vol dir que tindre ansietat siga negatiu, sinó tot el contrari, ja que es posa en funcionament davant situacions potencialment perilloses o desconegudes.
Però quan l'ansietat es troba entre uns límits normals i es “ dispara” esta ansietat deixa de ser útil i es converteix en una ansietat perjudicial per a la persona, fent que no puga afrontar els diferents moments com toca.

Amb l'ansietat escènica ocorre el mateix, quan la persona té una ansietat molt elevada no pot afrontar amb normalitat les situacions, produint-se una execució probablement incorrecta.

Davant l'ansietat escènica el millor és que respongam d'aquesta manera: no es deu de voler eliminar l'ansietat de la nostra vida, ja que és molt important per a la supervivència, i en el nostre cas es beneficiosa per a una bona execució, però si que es deu de moderar dins d'uns límits imaginaris on es trobe l'ansietat adequada per poder afrontar qualsevol situació el millor possible.

Més d'un de nosaltres hem passat moments d'ansietat escènica. Aquesta és una fòbia social específica, sentint malestar la persona que la pateix o temor davant l'activitat musical que anem a realitzar com tocar en una audició, en un concert, dirigir una agrupació musical...
Tot açò passa perquè tenim temor de ser avaluats negativament pels oients, i pensem que anem a actuar de forma incorrecta o anem a fer el ridícul. Tot açò va acompanyat de sensacions físiques desagradables i de pensaments negatius i automàtics que angunien a la persona.

¿Qué pinta la Estética en un Conservatorio?



Charela Soldevilla Liaño
Profesora de Historia


Me ha ocurrido a veces que, hablando acerca de mi trabajo, cuando he comentado que doy clase de Estética en un Conservatorio de Música, algunas personas han creído que enseño a mis alumnos cómo peinarse y maquillarse para salir a escena.  Sin llegar a este extremo, me he dado cuenta que alguno de mis alumnos desconoce también de qué se ocupa esta asignatura.  Voy a intentar, por tanto, un acercamiento breve y sencillo a su contenido.
           
Si buscamos en el diccionario encontramos dos acepciones del término estética: “Ciencia que trata de la belleza y de la teoría fundamental y filosófica del arte; Perteneciente o relativo a la percepción o apreciación de la belleza”
El término estética procede del término griego “percepción” y  fue el filósofo alemán Baumgarten quien en 1750 lo  utilizó en relación con el arte y la naturaleza de la belleza, dando origen a la vinculación de este término con el arte.

Enfrentados a una obra de arte tenemos (o deberíamos tener) una experiencia “estética”, una experiencia emocional (pasiones, sentimientos, afectos…), a veces casi indefinible, que es lo que trata de estudiar la estética,  un estudio diferente al análisis formal de la obra. La estética trata  de dilucidar qué es lo que nos conmueve,  qué es lo que hace diferente esta experiencia de  otras experiencias cotidianas.  ¿Porqué a unas cosas las llamamos bonitas y a otras las llamamos bellas? Porque intuimos algo diferente y superior en lo bello. Lo bello y  la belleza centró los estudios estéticos hasta el siglo XX (a grandes rasgos), más tarde la experiencia estética se separó de lo bello, aceptando que  podía darse este tipo de experiencia ante obras de las más diferentes características e incluso ante lo feo, lo grosero, lo cruel (esto dio origen a enormes problemas filosóficos y psicológicos)
  
Eugenio Trías en su obra “El canto de las sirenas” define  la música como el arte de la organización de los sonidos que pretende promover emociones en el receptor. La estética de la música intenta conocer qué cualidades, aparte de la perfección formal y el virtuosismo, son capaces de promover esas emociones.  El  alma, el duende, el embrujo… se han dado muchos nombres a ese “algo más” que se busca en la música cuando la consideramos arte y, eso es lo que la estética convierte en su objeto de estudio.

La competència docent




Anna M. Vernia Carrasco
Professora de Trompeta
Certificada en Pedagogia Dalcroze


La tasca que desenvolupen els conservatoris de grau professional és fonamental per a què l’alumnat adquirisca les competències que hui es demanen per a concloure el que entendríem per nivell superior en música, però no s’han establert de moment les competències específiques ni per àrea ni per matèria.  Seguim regint-nos per continguts.

Segons l’article 3. del diari oficial de la Comunitat Valenciana,nº6648 del 10 de novembre de 2011,  l’organització dels plans d’estudis, pel que fa a música i que ens duen a l’obtenció de graduat o graduada en Música, han de comprendre les competències transversals,  les competències generals i les competències especifiques per a cada especialitat.

Si els nostres estudiants de nivell superior han d’adquirir competències, no hauríem de començar a ensenyar-les el més prompte possible?

A tot açò cal afegir que sempre parlem de competències en música referint-nos a l’alumnat, però i el docent, quines competències cal que tinga per a ensenyar música?

Hi ha prou en ser expert per a formar experts? És la pregunta que planteja Perrenoud (en Parcerisa, 2007), en referència a que no és suficient saber música per a ensenyar música. És a dir, no és suficient amb la competència musical, també és necessària la competència didàctica.

La professió docent ha de ser sobretot vocacional per donar una qualitat educativa, i no entendre-la com una eixida laboral més (que ho és), doncs ser docent és una responsabilitat que implica tindre el futur de molts xiquets i adolescents en les nostres mans.

Haver adquirit coneixements no significa ser competent, perquè és poden conèixer diferents tècniques i no necessàriament saber-les aplicar (Parcerisa, 2007). Segons l'opinió d'este autor, cada etapa educativa hauria de definir les seues competències, definint els objectius de cada àrea o assignatura, en forma de capacitats que permeten avançar cap als competències.

Les competències professionals dels educadors en música han d’anar més enllà del concepte tradicional de quedar-se només en la tècnica. Cal que siguen crítics i flexibles, oberts i amb capacitat d'incloure  canvis i noves maneres de fer adaptant-se a les demandes actuals.
  • Les competències específiques o transversals han de ser el referent per a definir els objectius de cada àrea o assignatura.
  • Per a adquirir competències s'han d'aconseguir recursos i aprenentatge per a mobilitzar-los.
  • Els continguts han de relacionar-se amb els objectius a què responen.
  • Per a l'ensenyança per competències és fonamental la coordinació entre docents.
La figura anterior ressalta alguns punts a tindre en compte alhora de plantejar una programació per competències, tot i que este autor no es refereix als ensenyaments de conservatori, cal tindre en compte aquestes recomanacions.

Lee S. Shulman (1987) anomena set categories del coneixement importants del professor.
  • Coneixement de la matèria.
  • Coneixements pedagògics generals.
  • Coneixement del currículum.
  • Coneixement didàctic del contingut.
  • Coneixement dels estudiants i les seues característiques.
  • Coneixements dels continguts educatius.
  • Coneixements de les finalitats educatives, els objectius, els valors i els fonaments històrics i filosòfics.
Com diu Pliego d’Andrés (s/f) els coneixements i l’aplicació dels principis pedagògics són un deure per a qualsevol docent de qualsevol nivell, així la formació musical en l’àmbit del Conservatori hauria de contemplar aquests elements per a completar la formació de l'alumnat en el nivell professional.


BIBLIOGRAFIA
PARCERISA, Artur (2007). Competències en educació musical. Eufonia, 41, Pp 6-16. Barcelona: Graó
SHULMAN, L.  (1987). Knowledge and teaching: Foundations of the new reform.  Harvard Educational Review,   57
PLIEGO de ANDRÉS, Víctor (s/f). La formación del maestro especialista de música
        [En línea] en:





Asignatura Optativa : Informática musical


Clase de Informática, curso 2011/12     
Prof. Nicole a. Frei Lehmann

La irrupción de la informática y sobre todo de Internet en los últimos veinte años ha cambiado para siempre nuestra manera de trabajar, vivir y relacionarnos con el mundo, y desde luego, en el campo de la educación musical y en la música en general, ha supuesto una revolución de la cual sólo estamos empezando a vivir sus primeras etapas. La democratización del sonido grabado, de la edición de partituras, de la preparación de materiales y de la composición son sólo unos ejemplos de las infinitas posibilidades que se ponen al alcance del usuario medio  con un simple ordenador personal.
Aunque el programa Finale pertenece a la familia de Editores de Partituras, cada vez los programas son más sofisticados y pueden hacer tareas más complicadas y reservadas a otras aplicaciones.
En la asignatura optativa de Informática musical estamos viendo durante esta semana  las posibilidades del Finale como un secuenciador, como un productor de sonidos, ya que es posible fácilmente hacer arreglos de canciones sencillas, ampliando su polifonía  y asignar a cada pentagrama creado un canal distinto y así poder usar diferentes Instrumentos. Finalmente el programa no permite guardar nuestro trabajo en un archivo musical audio (Wav) o audio comprimido ( Mp3)
Partimos de una composición sencilla, en nuestro caso  hemos copiado una canción al finale utilizando las herramientas de Entrada Simple (Simply Enter Tool) y en esta actividad hemos aprendido especialmente la introducción de acordes e intervalos con el teclado alfa-numérico, ascendent- o descendentemente.








Como vemos se trata de una canción para Flauta Piccolo y piano, y por lo tanto tenemos al principio dos canales, uno para la Flauta y otro para el piano.







Vamos a intentar hacer ahora un arreglo musical. Para eso duplicamos la voz de la flauta piccolo y la transportamos una octava superior, y también la del bajo y la transportamos una 8ª inferior. Lo primero será añadir dos nuevos pentagramas con la herramienta de Pentagramas (Staff Tool), luego copiamos los pentagramas utilizando la herramiento de masas (Mass Tool). Con esta misma herramienta, seleccionando el pentagrama y con un click con el botón derecho podemos hacer el transporte de la sección, bien Octava alta o baja.
Ahora la canción tiene este aspecto            
A continuación debemos cambiar los canales de los diferentes pentagramas para asignar a cada pentagrama un instrumento diferente. Esto lo hacemos con el mando de Instrument List del Menu Windows. Debemos crear cada vez un nuevo instrumento (New Instrument); si no no podremos cambiar el canal de salida. Hemos utilizado una trompeta, flauta, guitarra, bajo.
                    





Podemos elegir un nuevo instrumentos para cada uno de los nuevos canales, desplegando las persianas que se encuentran a la derecha del cuadro, justo debajo de GM. Disponemos de un montón de diferentes sonidos




En la vista de Studio view (Menu View) dispondremos de nuevos controles para cambiar los volúmenes, independientemente en cada canal. También podemos utilizar el Pan para crear un efecto Stéreo, ya que podemos dirigir un canal al auricular derecho y otro al izquierdo




Solamente nos queda guardar nuestro trabajo, primero en .mus para poder vovlver a utilizarlo y luego en formato audio. En el menú Archivo,  escogemos Export to Audio File, y luego marcaremos la casilla como Mp3(Compressed Audio File) o Wav (Standard Audio File)

Podemos además sacar otro provecho de nuestra canción. En vista”Studio view” es muy fácil mutar, silenciar, una pista y grabar las otras, o bajar mucho el nivel de una pista, de esta manera podemos hacernos  nuestros propios acompañamientos para practicar en casa con nuestro reproductor Mp3.. igualmente es muy fácil cambiar de velocidad con el metrónomo.

En este ejemplo he quitado la trompeta y he bajado mucho el nivel de la flauta. He dejado la flauta pero a un nivel muy bajo, para facilitar la entrada he copiado los dos primeros compases del piano y los he puesto al principio, a modo de claqueta para saber cuándo debemos entrar, el metrónomo lo he bajado de 144 a 100 la negra.