Anna M. Vernia Carrasco
Professora de Trompeta
Certificada en Pedagogia
Dalcroze
La tasca que desenvolupen els conservatoris de grau
professional és fonamental per a què l’alumnat adquirisca les competències que
hui es demanen per a concloure el que entendríem per nivell superior en música,
però no s’han establert de moment les competències específiques ni per àrea ni
per matèria. Seguim regint-nos per
continguts.
Segons l’article 3. del
diari oficial de la Comunitat Valenciana,nº6648 del 10 de novembre de 2011, l’organització dels plans d’estudis, pel que
fa a música i que ens duen a l’obtenció de graduat o graduada en Música, han de
comprendre les competències transversals,
les competències generals i les competències especifiques per a cada
especialitat.
Si els nostres estudiants de
nivell superior han d’adquirir competències, no hauríem de començar a
ensenyar-les el més prompte possible?
A tot açò cal afegir que sempre parlem de
competències en música referint-nos a l’alumnat, però i el docent, quines
competències cal que tinga per a ensenyar música?
Hi
ha prou en ser expert per a formar experts? És la pregunta que planteja
Perrenoud (en Parcerisa, 2007), en referència a que no és suficient saber
música per a ensenyar música. És a dir, no és suficient amb la competència
musical, també és necessària la competència didàctica.
La professió docent ha de ser sobretot
vocacional per donar una qualitat educativa, i no entendre-la com una eixida
laboral més (que ho és), doncs ser docent és una responsabilitat que implica
tindre el futur de molts xiquets i adolescents en les nostres mans.
Haver
adquirit coneixements no significa ser competent, perquè és poden conèixer
diferents tècniques i no necessàriament saber-les aplicar (Parcerisa, 2007).
Segons l'opinió d'este autor, cada etapa educativa hauria de definir les seues
competències, definint els objectius de cada àrea o assignatura, en forma de capacitats
que permeten avançar cap als competències.
Les
competències professionals dels educadors en música han d’anar més enllà del
concepte tradicional de quedar-se només en la tècnica. Cal que siguen crítics i
flexibles, oberts i amb capacitat d'incloure
canvis i noves maneres de fer adaptant-se a les demandes actuals.
- Les competències específiques o transversals han de ser el referent per a definir els objectius de cada àrea o assignatura.
- Per a adquirir competències s'han d'aconseguir recursos i aprenentatge per a mobilitzar-los.
- Els continguts han de relacionar-se amb els objectius a què responen.
- Per a l'ensenyança per competències és fonamental la coordinació entre docents.
La figura anterior ressalta alguns
punts a tindre en compte alhora de plantejar una programació per competències,
tot i que este autor no es refereix als ensenyaments de conservatori, cal
tindre en compte aquestes recomanacions.
Lee S. Shulman (1987) anomena set categories del
coneixement importants del professor.
- Coneixement de la matèria.
- Coneixements pedagògics generals.
- Coneixement del currículum.
- Coneixement didàctic del contingut.
- Coneixement dels estudiants i les seues característiques.
- Coneixements dels continguts educatius.
- Coneixements de les finalitats educatives, els objectius, els valors i els fonaments històrics i filosòfics.
Com diu Pliego d’Andrés (s/f) els
coneixements i l’aplicació dels principis pedagògics són un deure per a
qualsevol docent de qualsevol nivell, així la formació musical en l’àmbit del
Conservatori hauria de contemplar aquests elements per a completar la formació
de l'alumnat en el nivell professional.
PARCERISA,
Artur (2007). Competències en educació musical. Eufonia, 41, Pp 6-16. Barcelona:
Graó
SHULMAN, L.
(1987). Knowledge and teaching: Foundations of the new
reform. Harvard
Educational Review, 57
PLIEGO
de ANDRÉS, Víctor (s/f). La formación del
maestro especialista de música
[En línea] en:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2016065&orden=65013 [Consulta: 20 de julio
de 2010]
No hay comentarios:
Publicar un comentario