Premis fi de carrera

Pablo Ramón

Erika  Viudes

Alumnes de l'aula de Cultura Audiovisual

El passat 26 d'octubre es celebraren al nostre centre els Premis fi de Carrera. En aquesta edició hi participaren dos alumnes del Departament de Vent-fusta:

Víctor Rubio, clarinet

Paula Romero, oboe

ABANS DE TOCAR

Víctor Rubio

-Victor, que sents abans de començar el premi? Tinc ganes ja de tocar, de ficar-me a tocar.

-Actualment , que estas fent? El Grau Superior de clarinet al Conservatòri de València.

-Penses acabar el superior i dedicarte exclusivament al clarinet, o el plantejes fer composició o direcció…? Pense dedicar-me al clarinet , però més avant fer direcció.

-Supose que tornar al conservatori on t’has format et durà bons records, no? Molts bons records, realment m’he emocionat.

Paula Romero

-Que sents abans de començar a tocar? Estic nerviosa clar, però també vull tocar ja.

-En la actualitat que estàs fent? També fas superior? No, jo estic fent 2n de batxillerat.

-O siga, has acabat el grau mitjà un any abans? Llavors, penses el pròxim any fer el superior? 
 És una opció que me plantege, però no ho se encara.

-I quan has tornat al conservatori que has sentit? Nostàlgia, la veritat és que hem passat molts anys ací ara ja com que s’ha acabat tot.

DESPRÉS DE TOCAR

VÍCTOR

-Abans de res, enhorabona per l'actuació, crec que ha estat molt bé. Bueno.. Si, perquè a més és una característica teua que sempre que acabes un actuació estàs com decebut, pensant que podries haver-ho fet millor. Perquè? Perquè estar satisfet en alló que no està molt molt bé , jo crec que no és un bon mètode.

-Doncs tú mai estaràs content , sempre voldras perfeccionar?  Estic content, de fet, perquè no ha eixit mal , però sempre no estaré mai satisfet del tot.

-Ara que ja sabem que estàs fent el superior, ens podries contar un poc com a sigut el camí fins arribar ahí? Tot començà quan vaig vindre ací , no se si eren en 9 o 10 anys. Vaig tindre la sort de entrar en un professor com David i acabar amb ell per a que avuí estiga ací, realitzant aquest premi. El camí ha sigut dur, sobretot l’últim any, perquè compaginar 2n batxillerat i 6è és molt dur. A més estava pensant fer una carrera o fer el superior, però al final me vaig decidir per fer el superior  i dedicar-me a la música.

-La música és una passió? Si, es una passió, la definiría com un bon víci.

-Quantes hores estudies normament? Normalment, estudie tot el que puc. És a dir , si tinc una vesprada lliure l’aprofite i si no la tinc faig el que puc. Pero 3 horetes si que intente estudiar diariament.

-En la prova d’accés al superior vas pensar en algún moment que et quedaries fora? Clar, és una possibilitat molt elevada, perquè competeixes contra gent que son com tú i que està intentant el mateix que tú. Però el pensar-ho em va fer estudiar més per a intentar no quedar-me fora.

-En quin lloc vas fer la prova? En Castelló i en València i vaig entrar en els 2 llocs, però vaig decidir entrar en València per recomanació de moltes persones una de elles David. Perquè hem va dir que hi havien bons mestres i de fet ara faig classes de clarinet en el que en el seu temps va ser el seu mestre, Pepe Cerveró.

- Els records que te venen quan entres al conservatori van a ser sempre bons? Si, realment bons.

-Quant has entrat per la porta que has pensat? Doncs este matí quant he entrat a fer l'assaig en Lluís al saló d'actes, que de fet feia 6 mesos que no entrava, he tingut una sensació de nostàlgia, però d'alegría al mateix temps, ja que han sigut moltes les experiencies viscudes .

-Alguna experiència que destacaries que ha sigut la que més t’ha marcat? Quan vaig tocar en 1er Curs, el concert per a clarinet de Carl Stamitz, va ser el concert que més me va agradar tocar , ja que la decició de tocar-lo va ser algo inesperat, en l'últim moment el vaig montar i va anar prou bé. Aquell moment de baixar de l'escenari i donar-li la mà a David, eixe és el moment que més recorde de tots, sincerament.

-Per altra part, hi han coses bones del conservatori però segur que tindras alguna assignatura de la que t'alegres d'haver deixat enrere? No, t'equivoques crec, perquè jo ara mateix que estic fent superior, tornaria enrere i m’aplicaria molt més en les assignatures com armonía, análisis…

-Però quina va ser la que més et va costar d'aprovar? Història de la música, no per la mestra ni per mi, sinó perquè era la que més me deixava per l'últim. I ara de fet crec que és essencial saber la cronologia de la música, la vida dels compositors als que interpretes… I també una altra assignatura que me costà molt va ser armonía i que ara m’agradaría dominar molt més.

- Quin consell donaries per aquells que están fent 2n batxillerat i 6é,  ja que és una situación molt dura? Que pensen en tirar cap avant perquè desprès tot sacrifici té el seus beneficis i ho agraisc a les persones que em digeren que tirara cap avant.

-Quins plans veus com a futur fent el superior, perquè m’ha arribat que inclús t’has presentat a unes proves d'una orquestra? Si,  me presentí per a unes proves un poc atrevides….Perquè vaig pendre la decisió a última hora. Però era per al clarinet baix i jo el duia pràcticament una setmana tocant-lo. Desprès en Aldaia també hem presentí a unes proves i toquí Mozart i  Caprizzio i crec que m’agafaren de suplent.

A contratemps… preguntes ràpides per a respotes ràpides

Conservatori: autèntic

Clarinet : lo millor del món

David:  la referència

Cristina: una gran persona

Carmen: persona que sempre ha estat ahí

Rafa: graciós

Panaderia de nuni : berenars molt complerts

Llorens: la sorpresa del dilluns

PAULA

Entrevistador: Una vegada ha acabat la teua actuació, què has sentit quan has baixat de l'escenari?

Paula: Ganes de plorar...

E: Ganes de plorar perquè?

P: Perquè jo sóc una persona molt nerviosa, aleshores arriba un punt que no puc controlar els meus nervis,  quan eixe punt el passe, els tinc que exterioritzar d’alguna manera. No pense que m’haja eixit mal l’actuació, simplement em pose nerviosa.

E: Però aleshores, perquè et fiques nerviosa si no ha eixit mal? I és cert, no t’ha eixit mal, t’ha eixit molt bé...

P: Perquè he estat en molta tensió, aleshores he plorat per exterioritzar-ho.

E: Has tocat amb Víctor, però el teu cas és molt diferent al d’ell, perquè tu estàs fent segon de batxiller, què tal ho estàs passant a l’institut?

P: Jo crec que segon de batxiller és un curs difícil però a part de ser difícil està el selectiu al final. Aleshores, això crea una pressió que és difícil de suportar. De tota manera, crec que si se treballa dia a dia se podrà passar.

E: Clar, i què passarà després d’eixe selectiu? Perquè hem vist que toques molt bé l’oboè, potencial tens. Aleshores, què faràs?

P: Diguem que tinc dos opcions. M’agradaria fer alguna carrera de ciències de la salut, com odontologia, medicina, això és la meua il·lusió. Però també, per altra banda està l’opció del superior.

E: Però que et plenaria més a tu? Medicina, odontologia o oboè?

P: No ho sé, és què son coses diferents...

E: Són diferents, però al final faràs una... O et planteges fer les dues a la vegada?

P: Jo crec que les dues a la vegada és impossible, perquè jo si faig una cosa, la faig bé. A mi l’oboè m’agrada molt, però encara no ho tinc decidit.

E: Passem a un altre punt. Eres una estudiant espectacular, traus molt bones notes i a més l’any passat et vas traure el grau mitjà. Ha sigut difícil compaginar els teus estudis del conservatori amb els de l’institut en algun moment?

P: Sí, hi ha hagut moments difícils però jo crec que la clau és compaginar bé el conservatori amb l’institut i veure on està la preferència entre els dos per a saber a quin dels dos estudis hi ha que dedicar-li més temps que a l’altre depenent del moment.

E: I quin consell li donaries a eixos estudiants del conservatori que es troben en una situació similar a la teua, amb el conservatori i l’institut i estan “asfixiats”?

P: Jo crec que hi ha que tindre una organització, un planning o un horari per a saber què estudiar i a quina hora estudiar-ho. Les claus són, a part de l’organització, la tranquil·litat i no agobiar-se. És difícil, però se pot fer.

E: Tornes al conservatori, bons records... Què trobes a faltar?

P: Els companys sobretot i el ambient que es viu, que és molt bo. A part, els professors, que son espectaculars, molt bons.

E: Però tots som estudiants i hi haurà alguna part negativa. Quina és eixa assignatura que, en certa manera, t’alegres de no tornar a fer mai?

P: Jo crec que harmonia... Anàlisi m’agradava més, però harmonia em costava. Però si es treballa dia a dia, s’aconsegueix aprovar.

A contratemps... Preguntes ràpides per a respostes ràpides

Conservatori de La Vall: Infància

Oboè: Felicitat

Rafa: Amabilitat

Carmen: Elegància

Nuni: Simpatia

Nicolás: Espectacular

Segon de Batxillerat: Dificultat.