El músic de la setmana


Erika Viudes
Alumna de Cultura audiovisual


Aquesta ocasió serà el torn de Jerónimo Castelló Mañes, ex -alumne del centre, ser "el músic de la setmana".

"Natural de La Vall d'Uixó (Castelló). Inicia els seus estudis musicals a l'edat de 9 anys en l'escola de música 'Don Miguel Arnau Abad' de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall d'Uixó (Castelló), en l'especialitat de saxòfon, on acaba els estudis de grau elemental l'any 2000 amb José Daniel Moliner. Posteriorment, l'any 2001, accedeix al conservatori professional de música "Francesc Penyarroja" de La Vall d'Uixó, amb Santiago Bosch, on finalitza l'any 2007 els estudis de Grau Mitjà amb les més altes qualificacions i obtenint el Premi Fi de Grau Mitjà per unanimitat del jurat. En 2007 accedeix al Conservatori Superior de Música 'Salvador Seguí' de Castelló, amb José Luis Garrido, on finalitza els estudis superiors de saxòfon en 2011. Ha participat en diferents cursos amb professors com Jean Marie Londeix, Arno Bornkamp, Juani Palop, Javier Alloza, Sixto Manuel Herrero, Marcos Cano, José Ángel López, Nacho Gascó, Jesús Orón, Verónica Ruiz... En 2006 participa en la 'I trobada de jóvens saxofonistes' celebrat en el conservatori 'José Iturbi' de València. Ha format part de la banda de la federació de la Comunitat valenciana. Ha guanyat diversos premis, cal destacar: Primer premi en l'especialitat de saxòfon modalitat B en el curs-concurs Allegro l'any 2003. Primer premi en la modalitat 'Cuartetos de saxofones' en el curs- concurs Allegro l'any 2003; Primer premi en l'especialitat de saxòfon modalitat A en el curs-concurs Allegro l'any 2004, Primer Premi en el II Concurs de Música de Cambra celebrat a Terol A l'Abril del 2007, Segon Premi en el II Concurs de Música de Cambra celebrat a Borriana (Castelló) Al Març del 2009, Primer Premi en el III Concurs de Música de Cambra celebrat a Borriana (Castelló) Al Març del 2010.
Com a solista va donar el seu primer concert als 14 anys acompanyat per la banda juvenil de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó. També ha actuat com a solista amb la Jove Orquestra Simfònica de la Vall d'Uixó, Banda Simfònica de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó i amb la Banda Simfònica del Conservatori Superior de Música 'Salvador Seguí' de Castelló.
En el camp de la direcció ha realitzat cursos amb Luis Sanjaime Messeguer, Bernardo Adam Ferrero, Henrie Adams, Felix Hauschwirt, Bert Appermont. Al Juliol de 2010 obté la Medalla d'Or en l'XI Concurs Internacional de Direcció 'Maestro José Ferriz' celebrat a Montroi (València) , dirigint l'orquestra russa de jóvens virtuosos 'La Perla de Moscú'. Actualment estudia direcció de banda i orquestra en l'acadèmia Musicum de Huelva amb el Mestre Navarro Lara.
Compaginant els seus estudis amb la seua tasca docent, és professor de saxòfon en l'escola de música 'Don Miguel Arnau Abad' de la Vall d'Uixó i en l'escola de la Unió Musical i Cultural d'Altura, al mateix temps que dirigix la Banda d'Iniciació i la Banda Juvenil de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó. 
Ara, per que pugau saber un poc més de Jerónimo , he estat amb ell i li he fet unes preguntes. Ací vos d'eixe les respostes:
- Actualment, que ja tens els superior acabat , creus que han sigut recompensats tots els esfroços, hores de son...?
 D’alguna manera si, però realment ara és quan de veritat comença la carrera, perqué ara hi ha que preparar les oposicions, bé per a conservatori o per a una banda municipal. Ara que he acabat és realment quan comence.
-Quan te vares donar conter que volies ser músic professional?
 Des de menut sempre he tingut clar que volia ser músic. Recorde que quan jo tenía 8 anys li vaig dir als meus pares que volia ser saxofonista. Quan passen els anys te n’adones  que et va agradant, disfrutes del que estas fent, i ja et plantejes més seriosament dedicar-te professionalment.
-Se que l'any 2007 havies guanyat el premi Francesc Peñarroja, que sentires al guanyar el premi?
-Una gran satisfacció, ja que després mires al passat i veus que has fet una evolució, tant com a instrumentista i com a persona. Et recordes de quan començaves el grau elemental “pegant quatre pitaes” i mirant de reull al tros de ferro que tenía a les mans quan et pitava, quan entres al conservatori a fer el grau mitjà durant sis anys, quan ja has passat la prova d’accés al superior... Ahí també es un moment on te n’adones que tots eixos moments on has tingut que privar-te d’eixir de festa, d’estar amb amics, de fer moltes hores d’escales, arpegis, afinació…van donant els seus resultats.
-Has guanyat més premis al llarg de la teua vida?
-Si, he guanyat diversos primers premis, tant a nivel individual com a nivel grupal, amb el quartet de saxòfons DSK QUARTET, i un primer premi també de direcció.

-En estos moments seguises formant-te com a músic? Sobre quina matèria?
-Continue estudiant saxo, ara més que mai, ja que sols em preocupa l’instrument, perque quan estudies al conservatori no es sols instrument, també hi ha que estudiar harmonia, anàl·lisis, història…i això lleva molt de temps. També estic estudiant direcció de banda i orquestra a l’acadèmia Musicum, a Huelva, amb el mestre Navarro Lara, i per a sorpresa d’alguns m’ha ficat dins del món dels instruments de corda, ara també toque la viola. No ve mal ampliar els coneixements.
-Perqué direcció?
-Tot ve perque em van proposar dirigir la banda d’inici i la banda juvenil de L’Ateneu Cantorum Schola Cantorum, i em va fer molta il.lusió. Quan va començar el curs anava tot molt bé, però dirigir no és sols portar el temps, hi ha una técnica que estudiar i que fer, i vaig començar a fer cursets de direcció amb Lluís Sanjaime, que és qui m’ha introduit al món de la direcció, i des d’ací li ho agraïsc. I actualmente em perfeccione a l’académia Musicum de Huelva.
-Alguna cosa que vullgues dir més?
-Gràcies per l’entrevista i un saludo a tot el conservatori, en especial a Santiago Bosch, el profesor de saxo, qui ha sigut el meu mentor durant la meua formació al grau mitjà, i gràcies a ell estic on estic, i a Lluís Vallés, el pianista acompanyant, que tantes hores d’assajos hem fet i m’ajudat en el montatge de les obres i qui m’acompanyat allà on he anat a concursos, oposicions, proves… I convidar a tots a que vinguen a vore el concert que farem el DSK QUARTET al conservatori el dimecres 14 de Març a les 19.30h al saló d’actes.

Gràcies Jerónimo per la teua participació ! 
Doncs bé xics, la semana que bé hi haurà un altre “músic de la setmana”. Qui sap? Potser sigues tu!

El violí barroc



Entrevista amb el professor Javier Carrau, professor de violí barroc al Conservatori Superior de Música "Salvador Seguí" de Castelló, a càrrec de l'alumna de cultura audiovisual Anabel Durà


Des de quan s’imparteix en aquest centre esta especialitat?
                Desde el curso 2009-2010, se inició la titulación de instrumentos de la Música Antigua; en la cual, además de las asignaturas de violín y viola, se imparten en Castellón clave, trompa natural, trompeta natural, oboe barroco y traversa barroco.

Quants conservatoris tenen esta especialitat?
No estoy seguro, pero que yo sepa, la titulación de violín barroco se puede cursar en el SMUG, en Madrid y no sé si en el País Vasco. Creo que existe como asignatura optativa en el Conservatorio Superior de Granada.

Què té d’interessant esta assignatura?
                Para empezar habría que explicar que no es sólo una asignatura, sino una titulación superior completa, como pueda ser el de violín “normal”. Tiene la ventaja de que muchas asignaturas, la mayoria en realidad,  son comunes; y por lo tanto se convalidan con las cursadas en la titulación de violín tradicional. Pero desde luego, el interés reside en adquirir los conocimientos y la práctica de interpretación del violín con las características técnicas y estilísticas del violín barroco.

És tant diferent la interpretació del violí barroc al modern?
                Sí, bastante. Por un lado la técnica del arco tiene unas características que requieren un acercamiento y una práctica diferente al arco normal. Por otro lado, la afinación con otro diapasón, generalmente a 415 Hz y el tacto de la cuerda de tripa, hacen necesario acostumbrarse a una afinación más precisa y limpia, sin ayuda de vibrato que enmascare las imprecisiones.

Perquè li recomanaries a un alumne que elegira esta especialitat i no la de violí modern?
                Si le gusta la música barroca, es la manera natural de acercarse al repertorio de la época, aunque no es excluyente. Se pueden cursar ambas especialidades, o como es el caso, hay quien los realiza tras finalizar los estudios de violín moderno. Además, es muy gratificante el sonido que se consigue, lo bien que se articula y lo limpia que es la manera de tocar el repertorio barroco con el instrumento y la técnica adecuada.

És mes difícil que el violí modern?
                No creo que sea más difícil, simplemente es diferente. Hay muchas cosas en común, y otras diferentes, pero no más complicadas.

Dime tres obres imprescindibles per a conéixer aquest instrument?
                Creo que más que tres obras, yo citaría los tres estilos o repertorios que suelen ser desconocidos incluso para los propios violinistas;
1.- Tenemos en primer lugar el primer barroco italiano, con un enorme bagaje de obras para violín, con autores como Cima, Ucellini, Castello, Marini, Farina, Rossi, Merula, y un largo etcétera…..
2.- Por otro lado, también el primer barroco alemán pasa inadvertido para los propios violinistas, con autores como Schmelzer, Biber, Westhoff, Buxtehude, etc….
3.- También es un poco triste que se ignoren nuestros propios compositores, aunque de estilo italianizante, tenemos a Manalt, Selma y Salaverde, Herrando, Courcelle, Ledesma, o el propio Boccherini, que aunque italiano de nacimiento, se le considera español de adopción porque pasó gran parte de su vida en nuestro país.
Todo este repertorio, de una calidad inmensa, ha pasado inadvertido para muchos de los propios músicos y violinistas, porque es difícil de interpretar en el violín moderno. Por sus características musicales y estilísticas, requieren en general de una interpretación más “histórica”, en base a la técnica barroca, y con los medios instrumentales adecuados, porque si no, podemos decir que “hace agua” y no logramos una interpretación adecuada y convincente.

Ha hagut algun compositor espanyol?
                 Creo que la pregunta queda contestada en la respuesta anterior; como ya he dicho es un poco sorprendente que conozcamos tantos autores extranjeros, y ninguno de los nacionales.

Comenta'm tres instrumentistes barrocs destacats.
                Aunque es una cuestión muy personal como violinistas me gustan Jaap Scroeder, Reinhardt Goebel y Francoise Fernández.

-ACCÉS A PROVES
Per a accedir a esta especialitat hi ha que preparar alguna casa en especial?
La prueba es igual que para cualquier otra asignatura, pero en el caso de violín barroco se piden tres movimientos de sonatas o conciertos de diferentes estilos y compositores de diferentes países, por ejemplo un movimiento de una sonata de Handel, otro de Rebel y otro de Castello, o cualquier autor equivalente.


Te futur l’especialitat?
Mucho, cada vez se interpreta más música con instrumentos históricos, es decir, interpretación barroca. En España es casi el único lugar donde se interpreta música barroca con instrumento tradicional, en toda Europa hace ya tiempo que la música barroca está reservada a éstos instrumentos.
Además hay que decir que es muy gratificante interpretar música antigua con los medios adecuados.

És molt difícil accedir?
                Actualmente no hay demasiado problema porque suelen haber plazas vacantes para cursar estudios.

La gent que es presenta a la prova va molt preparada, o no?
                En general sí, aunque hay dos perfiles muy diferentes: quienes han cursado los estudios superiores y desean  adquirir la especialidad a posteriori, suelen presentar, lógicamente, un nivel muy superior a quienes se presentan directamente tras acabar sus estudios de Grado medio.

Convenció de flautistes d'Espanya



 Andrea Fernández
Alumna de Cultura audiovisual

Els dies 23,24 i 25 de Març de 2012 en Barcelona es realitza la segona convenció de flautistes d´ Espanya.

La programació d´aquesta convenció serà:
DIVENDRES 23 DE MARÇ
14h, aula d’ orquestra
VIVALDI - BOEHM
Orquesta de flautas del Conservatorio Municipal de Música de Barcelona
Eduard Sánchez, director
14h30 aula d’orquestra
3 FLAUTAS 3
Nicole Espósito, Michel Bellavance, Rogerio Wolf, flautas
Jordi torrent, piano
15h30, aula de cor
MÚSICA AMERICANA PARA FLAUTA Y PIANO
Alan Weiss, flauta
Gonzalo Manzanares, piano
15h30, aula d’orquestra
IMPROVISACIONES
Albert Mora, flauta
Karst De Jong, piano
16h00 aula d’orquestra DUO FLAUTA Y GUITARRA
Luis Orden, flauta
Maria Esther Guzmán, guitarra
17h, aula d’orquestra
ORQUESTA DE FLAUTAS DEL CONSERVATORIO SUPERIOR DE  ZARAGOZA
Miguel Romea, director
18h, aula d’orquestra
SOLISTAS DE ORQUESTA
Álvaro Octavio
J. Torrent, piano
18h30, aula d’orquestra
MÚSICA ESPAÑOLA DEL S. XVIII
Joaquín Gericó, flauta
Mario Bernardo, piano
20h, aula d’orquestra
CONCIERTO DE NOCHE
Aldo Baerten, Karl Heinz Schütz, Matthias Ziegler
Eliko Akahori y Gonzalo Manzanares, piano
DISSAPTE 24 DE MARÇ
11h30, aula d’orquestra
RECITAL DE FLAUTA FLAMENCA
Omar Acosta, compositor y flauta, Jesús “Cuchus” Pimentel, guitarra
Naama Vivancos, bailaora.
Orquesta de cuerdas del Mundo, Ernesto Briceño, director
13h30, aula de cor
SOLISTAS DE ORQUESTA
Cuarteto de flautas de la orquesta de la RTVE y Sinfónica de Madrid
María Antonia Rodríguez, Arantxa Lavín, Eva Álvarez y Pilar Constancio
14h aula d’orquestra
RECITAL FLAUTA Y PICCOLO
Tadeu Coelho, flauta
Jean Louis Beaumadier, piccolo
Jordi Torrent, piano
14h30, aula de cor
MÚSICA AMERICANA PARA FLAUTA SOLA
Kate Steinbeck, flauta
15h30, aula d’orquestra
SOLISTAS DE ORQUESTA
Mónica Raga, Horacio Parravicini, Horacio Massone
Albert Mora, Joan Renart, Aleksandra Miletic, Sandra Batista
M. Bernardo, A. Giménez, G. Manzanares, piano
16h30, aula de cor
...A PROPÓSITO DE TROMLITZ
Manuel Morales, traverso
Alberto Sánchez Olaso, conferenciante
17h30 aula d’orquestra
KOREAN FLUTE EDUCATORS ASSOCIATION  - CONJUNTO DE FLAUTAS
Hong-Gyu Lee, director
18h, museu de la música
LAS FLAUTAS DE CRISTAL DE CLAUDE LAURENT
Montserrat Gascón, flauta de cristal
Pedro Manuel Beriso, piano de mesa
20h, Sala Oriol Martorell
CONCIERTO DE NOCHE
Philippe Bernold, Magdalena Martínez, Félix Renggli
Orquesta de Flautas de Madrid
Salvador Espasa, director
Cristina Esclapez, Andreu Gallén, piano
FINALMENT EL DIA 25 DE MARÇ ES REALITZARÀ
10h, aula de cor
EN LA INTIMIDAD DEL RENACIMIENTO
Gemma Goday, flauta
Stanislas Germain – Thérien, laúdes i guitarras
11h, aula de cor
4NOW QUARTET
Elena Sentís, Jordi Tarrús, Arnau Millà, Mirjam Plas, flautas
12h, aula de cor
MÚSICA ELECTROACÚSTICA
Peter Bacchus y Qiao Zhang, flautas
14h, aula d’orquestra
SOLISTAS DE ORQUESTA
Vicent Morelló, Salvador Martínez, Christian Farroni,
Isabel Souto, Ignacio de Nicolás, Xavier Relats
M. Bernardo, J. Masó, G. Manzanares,
Anuska Antúnez, piano
14h, aula de cor
LA CUADRATURA DEL CÍRCULO
Leonard Lopatin, flauta
14h30, aula de cor
RECITAL
Eva Amsler, flauta
Albert Giménez, piano
15h30, aula de cor
COLLAGE PARA FLAUTA SOLA: FRAGMENTOS DE...
Hernando Leal, flauta
16h30, aula d’orquestra
FLAUTA PRONOMO –  BLOWING ENSEMBLE
Julián Elvira, flauta y dirección
18h sala Tete Montoliu
CONCIERTO DE CLAUSURA
Claudi Arimany, Xisco Palou, Vincent Lucas, Nicola Mazzanti,
Stéphane Réty, Shigenori Kudo
Cristina Esclapez, Jordi Torrent, Riccardo Bovino,Gonzalo Manzanares, piano



Si algú esta interessat /ada en realitzar aquesta convenció, us deixe l’enllaç de la pàgina web on heu d’entrar:

El músic de la setmana


Aquest és un nou apartat del blog, que portarà a terme l’alumna de l’aula de cultura audiovisual 
Erika Viudes .Este espai s‘anomenarà: “El músic de la setmana”


Serà un xicotet article que Erika anirà fent setmanalment en la que coneixereu de més a prop a músics del centre i en la que tots podreu participar.

L’alumne escollit per esta primera ocasió és Paco Queralt Baño.

Paco naix en 1994 a Sagunt i resideix en Almenara, on al curs 2002/2003 començà amb els estudis de trompa a l'escola de música “Santa Cecilia” d’Almenara a carrec del mestre Javier Martínez Oltra. En el 2006 passà les proves de grau mitjà i fou admitit al Conservatori Francesc Peñarroja de la Vall d'uixó, on ara en l'actualitat cursa 6è d’ensenyanses professionals baix les classes de Jose Antonio Rebollar. Actualment, cursa 2on de batxillerat en l'IES Almenara. I encara que té una vida amb molt d'estudi i estrès també troba temps lliure per cantar, de fet, és el vocaliste i trompista de 2 grups de música : Ulls Rojos , i Degollats . Amb aquest últim inclús han fet una actuació a L'aplec de la plana.
Per conéixer un poc més a Paco, li he fet unes preguntes. Ací us les deixe:
-Paco, actualment curses 6è i 2on de batxillerat, és molt difícil compaginar-ho tot? La veritat és que si, és un poc difícil, perquè hem de treure temps d'on no hi ha i això és un poc complicat. Però amb un poc d'esforç es pot superar.
-Quantes hores li dediques a la trompa diàriament? Menys de les que voldria, ja que l’institut me lleva prou hores.
-Perquè vares elegir la trompa? Jo no l'haguera elegit però menys mal que hem digueren tu la trompa i ací estic. 
-Penses fer l'any que ve superior? On?  Si, però no se on faré la prova.
-Penses en un futur, fer alguna carrera més a banda del superior de trompa, com pot ser direcció, composició, carrera universitària...? A mi m'agradaria en un futur dedicar-me plenament a la investigació musical i tot el que engloba a ella. 
-T'has plantejat alguna vegada per l’estrès, l’angoixa, el sofriment, la desmotivació....deixar-te la música? M'ho he plantejat, però no he sigut capaç de fer-ho, encara que crec que tot el món se planteja eixa pregunta en algún moment.
-Animes als xicons a participar en el món de la música? Si, clar.

Doncs bé xics, ja sabeu algo més de Paco. La setmana que bé hi haurà un altre “músic de la semana”. Vos anime a participar.

Sarasate: La seua obra


Anabel Durà
Alumna de cultura audovisual 

Va escriure al voltant de setanta composicions i les podem ordenar per nombre d'opus i agrupar  segons els següents grups:
1 - Fantasies i reminiscències d'òpera
2 - Peces de saló de tall francès
3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.
4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic..

1 - Fantasies i reminiscències d'òpera

Peces virtuoses, simples transcripcions d'òpera, temes i variacions per a lluir-se el violinista, és possible que al ser gèneres de l'època, ens fan la impressió de ser composicions menors, però hi ha que valorar-los en el seu context històric, no oblidem que el segle XIX va viure un moment d'exaltació operístic, el mateix E. Lalo deia "la dependència instrumental del gènere líric es valora com normal i lògica".
És cert que alguns compositor "més seriosos" rebutxaven estos arranjaments per no ser composicions originals, però Listz es va pronunciar en el seu favor: "estes roines reproduccions, aquesta difusió de l'art cap abaix, no li falta lo bò, ja que ajuda a la formació de l'incult, a qui l'enteniment no pot alçar-se a regions  més elevades de l'art. En aquest sentit, no sols tolerem l'art barat, sinó que procurem servir-nos d'ell."
Podem trobar antecedents en Paganini amb "Non più mesta" de la Cenerentola(1), "Ditanti palpiti" del Tancredi(2),  les dos òperes de Rossini. Ernst va escriure "Fantasia brillante sobre Otello"(3), òpera de també de Rossini. Vieuxtemps la "Fantasia sobre IVª cuerda en Sol de Norma" òpera de Bellini. Wieniawski té entre d'altres "Fantasia sobre un tema de La Sonambula" òpera de Bellini i "Fantasia brillante sobre temas de Fausto"(4) òpera de Gounod.
Sarasate es basa en aquest model. Ja de xiquet havia interpretat en diferents ocasions variacions sobre motius de "La Gazza Ladra", "Guillermo Tell", "Guillermo Tell", "Norma", "Rigoletto" i "Macbeth", encara que d'autor desconegut. Era una manera d'al voltant de temes d'òpera, especialment italiana, fer populars als principiants i donar-se a conéixer.
Les versions violinístiques de temes d'òpera s'integraven en les típiques sessions dels salons entre aria i aria. Aquestes composicions de Sarasate es desenvolupaven de cara al gust del salons francesos. Quasi sempre composicions per a violí i piano, però quan es va fer més popular o pretenia dirigir-se al gran públic la composició es feia acompanyar d'orquestra.

Segons aquesta subdivisió ens trobem:

+1ª Etapa. Composicions entre 1864 a 1867
-op.1 Fantasia sobre La forza del destino, de Verdi
-op.2 Homenaje a Rossini(5)
-op.3 Fantasia sobre La dame blanche, de Boildieu
-op.5 Fantasia sobre Romeo y Julieta, de Grounod
-op.6 Caprice sobre Mireille, de Gounod
- (sin opus) Souvenir de Faust. Obra de juventut, 19 anys

+2ª Etapa.
-op.13 Nouvelle Fantasie sur Faust, de Gounod
-op.14 Fantasia sobre "El cazador furtivo", de Weber
-op.15 Mosaíque de Zampa, de Herold
-op.16 Gavota de Mignom, de Thomas
-op.19 Fantasia sobre Martha, de Flotow
-op.25 Fantasia sobre Carmen de Bizet(6)
-op.51 Fantasia sobre Don Giovanni, de Mozart
-op.54 La flauta mágica, de Mozart


2 - Peces de Saló de tall francés

Al igual que en altres instruments, el gust per la peça curta, de saló, passa al món del violí. A més, podem dir que és un gènere que va comptar amb l’aprovació total tant de compositors com d’aficionats.
Com antecedents clars podem citar, Paganini (El capricho de los adioses), Ernst (Adagio Sentimental), Vieuxtemps (Bouquet américain) i Wieniawski (Adagio élegiaque).
En les peces de saló de Sarasate podem diferenciar dos grups.
En el primer grup, les peces estan escrites en llibertat formal absoluta; la tendència general és utilitzar la forma biseccional, és a dir, que cada obra s’inicia amb una secció més tranquila, generalment cantabile i li segueix una segona part més ràpida, encara que sense abusos de virtuosisme, ja que en aquestes obres predominava el bon gust. En alguns casos utilitza l’esquema ABA (Les Adieux).
En el segon grup, la gran diferència està en què les obres passen a ser acompanyades per una orquestra simfònica i interpretades ja no en salons, sinó en teatres. D’altra banda, podem dir que a diferència del primer grup, l’objectiu és l’exhibició de facultats tècniques (armònics, doble corda, staccato, pizzicatto amb mà esquerra,etc).

El llistat de peces de saló és el següent:

+ Primer grup
- La Réverie op.4 (7)
- Las Confidences op.7
- El Souvenir op.8 (8)
- Les Adieux op.9
- Le Somneil op.11
- Priére et Berceuse op. 17
- La Balada op.31 (desapareguda)

+ Segon grup (1901 a 1904)
- Introduccion et tarantelle op.43 (9)
- La chase op.44 (10)
- Nocturno Serenata op.45
- Gondoliera Veneciana op.46
- L'Esprit Follet op.48

3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.

L’espérit romàntic va fer que els músics i compositors reberen influències d’ambients populars i paissagístics europeus. Concretament la influència de la música rumana, bohèmia o cíngara, la influència escocessa, i la de tall rus.
Compositors com Liszt i Brahms van ser uns grans abanderats de la música húngara. D’altra banda, grans violinistes com Ernst, Joaquin, Auer, Hubay i Hermmann van composar obres de caràcter hongarés. Sarasate no va ser menys. Seguint els exemples anteriors, va compondre una de les obres de major transcendència per a violí, Aires Gitanos op.20. L’espérit cingar ve ja indicat en les anotacions impreses pel propi compositor, assenyalant que “es impossible indicar exactament la interpretació d’aquesta peça, deu ser interpretada molt lliurement, quasi ad libitum, segons la individualitat de cadascú amb la finalitat d’alcançar el màxim caràcter cíngar”. Està escrita amb una estructura de quatre parts, sense solució de continuïtat, en la que se donen mostres de exhibició tècnica utilitzant figuracions ritmico-populars.
Escòcia havia omplit les imaginacions romàntiques dels nostres compositors amb els seus paissatges ideals, el seu espérit combatiu i les seues llegèndes. Els antecedents els trobem en Mendelshon (3º Simfonia, La escocesa), Bruch (Fantasia Escocesa). Sarasate es va vore atragut per les melodies escoceses, i va compondre Aires Escoceses op.34.L’estructura es molt conservadora, però algo més complexa que la de Aires Bohémios. Hi ha una introducció lenta que dona pas a diferents dances que contenen ritmes populars escocesos.
La influència de tall rus en Frància, entorn habitual de Sarasate, aplega a través dels concerts de Glinka amb Berlioz, que van aportar a la música romàntica un tòc eslau i oriental. També podem trobar antecedents en Vieuxtemps (Souvenirs de Rusia), Wienawski (Souvenir de Moscú), i Lalo (Concierto Ruso). Les obres que Sarasate va compondre baix esta influència son: Caniones Rusas op.49 i La Moscoviènne op.12.

+El llistat de composicions d’inspiració popular europeu és el següent:

- Zigeunerweisen op.20 (11)
- Airs Écossais op.34
- Canciones rusas op.49
- La Moscoviénne op.12
- Melodia rumana op.47 (12)

4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic.

Com és lògic, Sarasate (procedent de Navarra) presenta una sensibilitat molt especial per a aquestes composicions. A més, sumen quasi el 50 % de la seua obra.
Espanya en aquest moment era una referència exòtica per a Europa, que va inspirar a molts compositors; com per exèmple Sérénade Espagnole de Anton Estrelezki, la Fantasia brillante sobre aires Españoles de Emile Sauret, les composicions de Saint-Säens, la danza española op.54 de David Popper, la Aragonaise op.67 de T.Herrmann, o la Serenata española de Carl Bohm.
No està del tot clar que pogam considerar a Sarasate com a compositor nacionalista, ja que la relació amb els compositors nacionals de la època va ser molt escassa. Sarasate no es preocupà massa per el tipus de composicions que ha de escriure. Es limita a escriure  música popular a partir de cançoners o melodies populars de zarzuela que contenen ritmes folclòricsespanyols i els adapta a les posibilitats virtuosístiques del violí. En realitat no les manipula, sinó que les recrea i les dota d’un context més o menys brillant.

El llistat de les composicions basades en el folclore espanyol el podem desglosar al voltant de quatre àmbits: el andaluz, peces al voltant del zorzico, el inspirat per motius de jota, i un últim de caràcter variat.

+ Àmbit andalús:
- Malagueña op.21(13)
- Romanza andaluza (14)
- Playera (15)
- Zapateado (16)
- El vito
- La serenata andaluza op.28
- Peteneras op.35
- Viva sevilla op.38
- Introducción y fandango variado op.40

+Peces al voltant del zorzico:
- Adios montañas mias op.37 de Larregla (arreglo)
- Capricho vasco op.24
- El zortzico de iparraguirre op.39
- Zorzizico miramar op.42

+Peces en el àmbit navarro-aragonés:
- Jota Navarra op.22
- Jota aragonesa op.27
- Navarra op.33
- La jota de san fermin op.36
- Introducción y capricho jota op.41
- La jota de Pamplona op.50
- La jota de Pablo op.52
+Peces de caràcter molt variat:
- Habanera op.21(17)
- Muñeira op.32


VIOLINISTES I COMPOSITORS CONTEMPORANIS DE SARASATE

- Niccolò Paganini, (Génova, 27 d’octubre de 1782 – Niza, 27 de maig de 1840)

- Franz Liszt (Raiding, 1811 – Bayreuth, 1886) fou un compositor húngar romàntic, un virtuós pianista i professor.

- Heinrich Wilhelm Ernst (Brünn, 1814 - Niza, 1865) fou un compositor u violinista morav, considerat en la seua època com al millor violinista del seu temps i successor de caganini

- Charles François Gounod (1818 - 1893), fou un compositor francés.

- Henri François Vieuxtemps (Verviers, 1820 - † Argel, 1881), fou un violinista i compositor belga

- Édouard-Victoire-Antoine Lalo (Lille,1823 - † París,1892) violinista y compositor francés de ascendencia espanyola.

- Henryk Wieniawski (Lublin,1835 - Moscú,1880). Compositor y violinista polaco.

- Georges Bizet (1838 – 1875) fou un compositor francés, principalment de òperes.

-Max Christian Friedrich Bruch (1838 - 1920) fou un compositor i director de orquestra alemà de l’època romàntica de la música clàsica.

- Pablo Sarasate (Pamplona, 1844 – Biarriz, Francia,1908)

- Leopold Auer (18451930) fou un violinista húngar, mestre, director d’orquestra i compositor.

- Jenö Hubay (Pest  1858Budapest 1937) fou un compositor i violinista hongarès.

- Giacomo Puccini, (* Lucca, 1858 - † Bruselas, 1924) fou un compositor italià d’òpera.

ENLLAÇOS

www.youtube.com/watch?v=nu4OesjLQa4&feature=related
www.youtube.com/watch?v=YiGLBjVjExw
www.youtube.com/watch?v=ETg08v8EOMs
www.youtube.com/watch?v=-I24xI9r7CY&feature=related
www.youtube.com/watch?v=M0YnkOeNdvE
www.youtube.com/watch?v=MWP2CkVoheg
www.youtube.com/watch?v=2IezwsSqAtQ
www.youtube.com/watch?v=5zUtGizDQTs
www.youtube.com/watch?v=xir-5oAWxXE
www.youtube.com/watch?v=jyGncG00aEA
www.youtube.com/watch?v=9t_KyYAVHzs
www.youtube.com/watch?v=6kK-lxakdO8
www.youtube.com/watch?v=EzrjP6uq1oM&feature=related

Classe de conjunt. Corda









Ara podem llegir una xicoteta entrevista que l'alumna  de l'aula de Cultura Audiovisual Anabel Durà ha fet als alumnes de l'aula de conjunt de corda.



PERQUÈ T’AGRADA EL MON DE LA MÚSICA
Perquè m’agrada tocar el violí i m’agrada més fer això que estar mirant la tele, per exemple (CARLA)

T’AGRADA FER AUDICIONS? O PREFERIU FER UNA CLASSE NORMAL COM QUALSEVOL DIJOUS?
M’agrada fer audicions perquè així canviem un poc d’activitat i a més a més ens divertim (NADIA)

T’AGRADEN LES CLASSES DE CONJUNT? TE PAREIXEN DIVERTIDES O AVORRIDES?
M’agraden més que altres assignatures del conservatori. Sobretot perquè el professor és molt divertit i fa les classes molt entretingudes (ADRIÁN)

A CASA ESTUDIES SOLES O T’AJUDEN ELS TEUS PARES?
Estudie soles perquè els meus pares no saben música, però si que s’interessen molt per a que jo aprenga a tocar bé (VICENT)

QUAN TE MATRICULARES VA SER DECISIÓ TEUA O DELS TEUS PARES?
Va ser meua, perquè de vegades sentia el violí i m’agradava tant que vaig dir als meus pares que me matricularen. (VICENT)

DESCRIU EL TEU INSTRUMENT. PERQUÈ VARES ELEGIR EIXE I NO UN ALTRE?
Vaig elegir el violí perquè sempre m’ha agradat, a més el violí és un instrument amb un so molt bonic i se poden tocar moltes cançons (CARLA)

CONCLUSIÓ DEL PROFESSOR:
Tengo unos alumnos muy buenos, y tienen mucha paciencia conmigo, pero al final merece la pena porque acabamos sacando un buen resultado.

Concert de percussió





Nereida López i Marco
Mestra de música de l'escola La Moleta
La Vall d'Uixò






El passat dijous dia 10 de novembre, vam gaudir al Conservatori professional de música “Francesc Peñarroja”, d'un concert de percussió a càrrec del conegut percussionista Pau Ballester, integrant del Grup Amores. Com a director ha estat encarregat de dirigir la tasca de vuit mestres de música de primària i de secundària en un concert de percussió que ha sigut la culminació del curset de percussió que han estat realitzant durant els mesos d'octubre i novembre al CEFIRE de Segorb.


En el concert, trobem influències clares de John Cage, compositor estatunidenc que malgrat el controvertit de la seva obra, no es pot negar que es tracta d'un dels creadors més revolucionaris i influents dels últims temps. En ocasions deixava que l'atzar triés les seves composicions i això és el que hem pogut gaudir d'aquest concert... original i irrepetible ja que no es podrà tornar a repetir mai de la mateixa forma degut a la gran importància d'elements com: l'atzar, l'aleatorietat, la improvisació i els instruments no convencionals.

D'altra banda la influència d'un altre gran compositor i pioner del minimalisme com és Steve Reich es fa evident quan integrem dins del nostre concert, la seua obra CLAPPING MUSIC (1972) al llarg de diversos moments i amb sonoritats diferents. Aquest compositor, ha sigut guardonat en moltes ocasions pel seu treball i les seues obres han sigut interpretades per les millors orquestres del món.

Respecte als músics integrants d'aquest concert són: Maria Gil, Jonatán Cruces, Paula Girón, Antonio Lara, Nereida López, Vicente Martínez, Emilio Ventura i José Miguel Ros.
Tots relacionats d'una manera o d'una altra amb la docència de la música a diferents nivells educatius.

Al llarg del curs, Pau ha mostrat als participants la importància de la pulsació, de l'atzar i dels instruments quotidians per a integrar els nostres alumnes en l'experimentació i creació sonora. Mitjançant les seues sessions, vam anar coneixent els diferents recursos didàctics, materials i musicals dels que disposem per a integrar els alumnes en una dinàmica de treball que incorpora com a element fonamental la creació, cosa que ens interessa molt als docents. Que els nostres alumnes puguen fer música i no simplement estudiar en paper i seguir partitures convencionals, volem que experimenten, que proven ritmes i que siguen crítics en el que estan creant per a trobar per sí mateixos la sonoritat i el ritme que volen en cada moment. Mitjançant açò estem incorporant el procés de creació dins del resultat en sí mateix. Això ha sigut l'obra final del curs que ha sigut duta a terme al nostre Conservatori.

Endinsant-nos en el Concert en sí mateix, cal nomenar les diferents parts del mateix, diferenciades clarament pels instruments i materials que hem fe servir en cada moment. Així doncs, les parts s'anomenen: T-clapping, Cadencia Emilia, Apertura perceptiva, Pluja dura, La Cabra, patrons, wood clapping, Espadà, la ciutat, Bidon clapping vs wood clapping, Lament xericà, Del 7/8 al Caos i finalment Caixes de murmuris amb paraules al vent.

Acabaré aquest article repetint la xicoteta introducció de Pau al concert:
“La percussió com a vehicle d'expressió actua d'una manera natural entre tots nosaltres al llarg d'un dia qualsevol.
La veu, els elements quotidians que ens envolten, el cos humà..., són vertaders instruments comunicatius aliens a ser tractats i escoltats. Si som capaços de processar-los, escoltar-los i obrir la nostra capacitat perceptiva podem desenvolupar la interpretació i la creació com a tasques educadores del nostre creixement personal i artístic.
El concert mostra el resultat d'un procés de creació on el propi procés forma par del resultat del concert.
L'experimentació rítmica i sonora, la creació i la improvisació seran els pilars d'una performance on es convida a tots els assistents a realitzar un exercici d'apertura i tolerància auditiva i a viure la música des d'un prisma diferent a l'usual”