Sarasate: La seua obra


Anabel Durà
Alumna de cultura audovisual 

Va escriure al voltant de setanta composicions i les podem ordenar per nombre d'opus i agrupar  segons els següents grups:
1 - Fantasies i reminiscències d'òpera
2 - Peces de saló de tall francès
3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.
4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic..

1 - Fantasies i reminiscències d'òpera

Peces virtuoses, simples transcripcions d'òpera, temes i variacions per a lluir-se el violinista, és possible que al ser gèneres de l'època, ens fan la impressió de ser composicions menors, però hi ha que valorar-los en el seu context històric, no oblidem que el segle XIX va viure un moment d'exaltació operístic, el mateix E. Lalo deia "la dependència instrumental del gènere líric es valora com normal i lògica".
És cert que alguns compositor "més seriosos" rebutxaven estos arranjaments per no ser composicions originals, però Listz es va pronunciar en el seu favor: "estes roines reproduccions, aquesta difusió de l'art cap abaix, no li falta lo bò, ja que ajuda a la formació de l'incult, a qui l'enteniment no pot alçar-se a regions  més elevades de l'art. En aquest sentit, no sols tolerem l'art barat, sinó que procurem servir-nos d'ell."
Podem trobar antecedents en Paganini amb "Non più mesta" de la Cenerentola(1), "Ditanti palpiti" del Tancredi(2),  les dos òperes de Rossini. Ernst va escriure "Fantasia brillante sobre Otello"(3), òpera de també de Rossini. Vieuxtemps la "Fantasia sobre IVª cuerda en Sol de Norma" òpera de Bellini. Wieniawski té entre d'altres "Fantasia sobre un tema de La Sonambula" òpera de Bellini i "Fantasia brillante sobre temas de Fausto"(4) òpera de Gounod.
Sarasate es basa en aquest model. Ja de xiquet havia interpretat en diferents ocasions variacions sobre motius de "La Gazza Ladra", "Guillermo Tell", "Guillermo Tell", "Norma", "Rigoletto" i "Macbeth", encara que d'autor desconegut. Era una manera d'al voltant de temes d'òpera, especialment italiana, fer populars als principiants i donar-se a conéixer.
Les versions violinístiques de temes d'òpera s'integraven en les típiques sessions dels salons entre aria i aria. Aquestes composicions de Sarasate es desenvolupaven de cara al gust del salons francesos. Quasi sempre composicions per a violí i piano, però quan es va fer més popular o pretenia dirigir-se al gran públic la composició es feia acompanyar d'orquestra.

Segons aquesta subdivisió ens trobem:

+1ª Etapa. Composicions entre 1864 a 1867
-op.1 Fantasia sobre La forza del destino, de Verdi
-op.2 Homenaje a Rossini(5)
-op.3 Fantasia sobre La dame blanche, de Boildieu
-op.5 Fantasia sobre Romeo y Julieta, de Grounod
-op.6 Caprice sobre Mireille, de Gounod
- (sin opus) Souvenir de Faust. Obra de juventut, 19 anys

+2ª Etapa.
-op.13 Nouvelle Fantasie sur Faust, de Gounod
-op.14 Fantasia sobre "El cazador furtivo", de Weber
-op.15 Mosaíque de Zampa, de Herold
-op.16 Gavota de Mignom, de Thomas
-op.19 Fantasia sobre Martha, de Flotow
-op.25 Fantasia sobre Carmen de Bizet(6)
-op.51 Fantasia sobre Don Giovanni, de Mozart
-op.54 La flauta mágica, de Mozart


2 - Peces de Saló de tall francés

Al igual que en altres instruments, el gust per la peça curta, de saló, passa al món del violí. A més, podem dir que és un gènere que va comptar amb l’aprovació total tant de compositors com d’aficionats.
Com antecedents clars podem citar, Paganini (El capricho de los adioses), Ernst (Adagio Sentimental), Vieuxtemps (Bouquet américain) i Wieniawski (Adagio élegiaque).
En les peces de saló de Sarasate podem diferenciar dos grups.
En el primer grup, les peces estan escrites en llibertat formal absoluta; la tendència general és utilitzar la forma biseccional, és a dir, que cada obra s’inicia amb una secció més tranquila, generalment cantabile i li segueix una segona part més ràpida, encara que sense abusos de virtuosisme, ja que en aquestes obres predominava el bon gust. En alguns casos utilitza l’esquema ABA (Les Adieux).
En el segon grup, la gran diferència està en què les obres passen a ser acompanyades per una orquestra simfònica i interpretades ja no en salons, sinó en teatres. D’altra banda, podem dir que a diferència del primer grup, l’objectiu és l’exhibició de facultats tècniques (armònics, doble corda, staccato, pizzicatto amb mà esquerra,etc).

El llistat de peces de saló és el següent:

+ Primer grup
- La Réverie op.4 (7)
- Las Confidences op.7
- El Souvenir op.8 (8)
- Les Adieux op.9
- Le Somneil op.11
- Priére et Berceuse op. 17
- La Balada op.31 (desapareguda)

+ Segon grup (1901 a 1904)
- Introduccion et tarantelle op.43 (9)
- La chase op.44 (10)
- Nocturno Serenata op.45
- Gondoliera Veneciana op.46
- L'Esprit Follet op.48

3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.

L’espérit romàntic va fer que els músics i compositors reberen influències d’ambients populars i paissagístics europeus. Concretament la influència de la música rumana, bohèmia o cíngara, la influència escocessa, i la de tall rus.
Compositors com Liszt i Brahms van ser uns grans abanderats de la música húngara. D’altra banda, grans violinistes com Ernst, Joaquin, Auer, Hubay i Hermmann van composar obres de caràcter hongarés. Sarasate no va ser menys. Seguint els exemples anteriors, va compondre una de les obres de major transcendència per a violí, Aires Gitanos op.20. L’espérit cingar ve ja indicat en les anotacions impreses pel propi compositor, assenyalant que “es impossible indicar exactament la interpretació d’aquesta peça, deu ser interpretada molt lliurement, quasi ad libitum, segons la individualitat de cadascú amb la finalitat d’alcançar el màxim caràcter cíngar”. Està escrita amb una estructura de quatre parts, sense solució de continuïtat, en la que se donen mostres de exhibició tècnica utilitzant figuracions ritmico-populars.
Escòcia havia omplit les imaginacions romàntiques dels nostres compositors amb els seus paissatges ideals, el seu espérit combatiu i les seues llegèndes. Els antecedents els trobem en Mendelshon (3º Simfonia, La escocesa), Bruch (Fantasia Escocesa). Sarasate es va vore atragut per les melodies escoceses, i va compondre Aires Escoceses op.34.L’estructura es molt conservadora, però algo més complexa que la de Aires Bohémios. Hi ha una introducció lenta que dona pas a diferents dances que contenen ritmes populars escocesos.
La influència de tall rus en Frància, entorn habitual de Sarasate, aplega a través dels concerts de Glinka amb Berlioz, que van aportar a la música romàntica un tòc eslau i oriental. També podem trobar antecedents en Vieuxtemps (Souvenirs de Rusia), Wienawski (Souvenir de Moscú), i Lalo (Concierto Ruso). Les obres que Sarasate va compondre baix esta influència son: Caniones Rusas op.49 i La Moscoviènne op.12.

+El llistat de composicions d’inspiració popular europeu és el següent:

- Zigeunerweisen op.20 (11)
- Airs Écossais op.34
- Canciones rusas op.49
- La Moscoviénne op.12
- Melodia rumana op.47 (12)

4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic.

Com és lògic, Sarasate (procedent de Navarra) presenta una sensibilitat molt especial per a aquestes composicions. A més, sumen quasi el 50 % de la seua obra.
Espanya en aquest moment era una referència exòtica per a Europa, que va inspirar a molts compositors; com per exèmple Sérénade Espagnole de Anton Estrelezki, la Fantasia brillante sobre aires Españoles de Emile Sauret, les composicions de Saint-Säens, la danza española op.54 de David Popper, la Aragonaise op.67 de T.Herrmann, o la Serenata española de Carl Bohm.
No està del tot clar que pogam considerar a Sarasate com a compositor nacionalista, ja que la relació amb els compositors nacionals de la època va ser molt escassa. Sarasate no es preocupà massa per el tipus de composicions que ha de escriure. Es limita a escriure  música popular a partir de cançoners o melodies populars de zarzuela que contenen ritmes folclòricsespanyols i els adapta a les posibilitats virtuosístiques del violí. En realitat no les manipula, sinó que les recrea i les dota d’un context més o menys brillant.

El llistat de les composicions basades en el folclore espanyol el podem desglosar al voltant de quatre àmbits: el andaluz, peces al voltant del zorzico, el inspirat per motius de jota, i un últim de caràcter variat.

+ Àmbit andalús:
- Malagueña op.21(13)
- Romanza andaluza (14)
- Playera (15)
- Zapateado (16)
- El vito
- La serenata andaluza op.28
- Peteneras op.35
- Viva sevilla op.38
- Introducción y fandango variado op.40

+Peces al voltant del zorzico:
- Adios montañas mias op.37 de Larregla (arreglo)
- Capricho vasco op.24
- El zortzico de iparraguirre op.39
- Zorzizico miramar op.42

+Peces en el àmbit navarro-aragonés:
- Jota Navarra op.22
- Jota aragonesa op.27
- Navarra op.33
- La jota de san fermin op.36
- Introducción y capricho jota op.41
- La jota de Pamplona op.50
- La jota de Pablo op.52
+Peces de caràcter molt variat:
- Habanera op.21(17)
- Muñeira op.32


VIOLINISTES I COMPOSITORS CONTEMPORANIS DE SARASATE

- Niccolò Paganini, (Génova, 27 d’octubre de 1782 – Niza, 27 de maig de 1840)

- Franz Liszt (Raiding, 1811 – Bayreuth, 1886) fou un compositor húngar romàntic, un virtuós pianista i professor.

- Heinrich Wilhelm Ernst (Brünn, 1814 - Niza, 1865) fou un compositor u violinista morav, considerat en la seua època com al millor violinista del seu temps i successor de caganini

- Charles François Gounod (1818 - 1893), fou un compositor francés.

- Henri François Vieuxtemps (Verviers, 1820 - † Argel, 1881), fou un violinista i compositor belga

- Édouard-Victoire-Antoine Lalo (Lille,1823 - † París,1892) violinista y compositor francés de ascendencia espanyola.

- Henryk Wieniawski (Lublin,1835 - Moscú,1880). Compositor y violinista polaco.

- Georges Bizet (1838 – 1875) fou un compositor francés, principalment de òperes.

-Max Christian Friedrich Bruch (1838 - 1920) fou un compositor i director de orquestra alemà de l’època romàntica de la música clàsica.

- Pablo Sarasate (Pamplona, 1844 – Biarriz, Francia,1908)

- Leopold Auer (18451930) fou un violinista húngar, mestre, director d’orquestra i compositor.

- Jenö Hubay (Pest  1858Budapest 1937) fou un compositor i violinista hongarès.

- Giacomo Puccini, (* Lucca, 1858 - † Bruselas, 1924) fou un compositor italià d’òpera.

ENLLAÇOS

www.youtube.com/watch?v=nu4OesjLQa4&feature=related
www.youtube.com/watch?v=YiGLBjVjExw
www.youtube.com/watch?v=ETg08v8EOMs
www.youtube.com/watch?v=-I24xI9r7CY&feature=related
www.youtube.com/watch?v=M0YnkOeNdvE
www.youtube.com/watch?v=MWP2CkVoheg
www.youtube.com/watch?v=2IezwsSqAtQ
www.youtube.com/watch?v=5zUtGizDQTs
www.youtube.com/watch?v=xir-5oAWxXE
www.youtube.com/watch?v=jyGncG00aEA
www.youtube.com/watch?v=9t_KyYAVHzs
www.youtube.com/watch?v=6kK-lxakdO8
www.youtube.com/watch?v=EzrjP6uq1oM&feature=related

No hay comentarios:

Publicar un comentario