(MESTRA DE MÚSICA)
MARIA JOSÉ JOVER BERNÚS
(PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES)
Les matemàtiques,
tant històricament com socialment, formen part de la nostra cultura. Es troben
immerses en totes les activitats desenvolupades per l’home i és una de les
ferramentes més important i imprescindible que tenim els éssers humans per a
donar explicació i servir de suport científic per a la majoria d’avanços i
fenòmens que es donen a la natura. El domini de l’espai i el temps,
l’organització i optimització dels recursos, formes i proporcions, la capacitat
de previsió i control de la incertesa o el maneig de la tecnologia digital són
només alguns exemples.
A voltes resulta
estrany entendre per què els músics han utilitzat les matemàtiques en les seues
obres o els matemàtics han emprat aquesta ciència per a crear música, vegem
doncs quina relació pot haver-hi entre aquestes dues disciplines aparentment
tan diferents.
Tots els sons que
escoltem podem transformar-los en números per un procés molt senzill, de manera
que podríem convertir una peça musical en fraccions i números. Sols amb la frase anterior, ja es justifica
més que de sobra, el tema d’aquest article.
Però encara anem a
endinsar-nos més en el tema que ens ocupa, parlant també de que la música està
formada per compassos, es a dir, fer una obra musical és com resoldre una
equació en que has de decidir en un compàs d'“X” temps, com vas a completar
eixe número de temps, i per a això existeixen una infinitat de possibilitats.
Bàsicament és com fer combinacions, permutacions... on la pauta ha de ser
aconseguir una melodia que siga agradable a l’oïda.
Ja des dels temps de
l’antiguitat els filòsofs comencen a
adonar-se de la relació existent entre aquestes dues disciplines. Pitàgores, un
dels matemàtics més importants de la historia, va ser un dels pioners en aquets estudi. Es
curiós com es va adonar de tot açò: Conta la llegenda que cert dia, mentre
Pitàgores passejava pel carrer, va escoltar uns sons rítmics que li van cridar
poderosament l’atenció.
Va descobrir que
existia una relació numèrica entre tons que sonaven "harmònics" i va
ser el primer a adonar-se que la música, sent un dels mitjans essencials de
comunicació i plaer, podia ser mesurada per mitjà de raons d'enters.
“Nombres i bellesa eren un”.
Les simetries, els
fractals o alguns algoritmes són alguns dels instruments matemàtics que
serveixen per a crear música. Sabent açò... Per què no fan més que llevar hores
i hores de música a l’educació? Si és per tots ben sabut que la música és tan
important en el desenvolupament integral del xiquet i a més a més es treballen
les matemàtiques de manera inconscient i lúdica? No entenem res! Pensem que
tothom hauria de tenir dret a poder cultivar-se mitjançant la música (que
curiosament no es pot fer actualment a l’educació primària amb una hora
setmanal) i per totes les qüestions anteriors, pensem que és una manera més de
treballar l’àrea lògico-matemàtica.
D’altra banda, si ens
fixem en el plànol auditiu, fins i tot els sons estan relacionats amb les
matemàtiques, els podem traduir a números,
ja que en música definim l’altura del so (agut o greu) depenent del
nombre de vibracions per segon ( hertzs). Per tant la nota LA equival a
440.00Hz i la Si a 493.80Hz i així podem transformar cadascun dels sons en matemàtica...
És a dir, la música també es podria relacionar amb altres disciplines com per
exemple amb la física.
Canviant de vessant,
m’agradaria anomenar que un gran matemàtic va dir en una ocasió que “la música era el plaer que experimenta la
ment humana al comptar sense adonar-se de que està contant”. I nosaltres
com a docents, ens adonem d’aquesta connexió que existeix entre
aquestes dues disciplines, al veure els
alumnes experimentar i gaudir de la música desenvolupant i fent servir
la ment de manera lúdica, mentre escolten una obra, canten una cançó o
interpreten una xicoteta obra instrumental. Ells no tenen ni idea de que per al
processament de la informació musical que reb el seu cervell, es requereix la
participació d’ambdos lòbuls frontals i temporals, que en la comprensió de la
música, cooperen els dos hemisferis: l’esquerre per a components més analítics
i el dret per a components més emocionals de forma més intensa que en el
llenguatge parlat i que amb la música es treballen uns processos cognitius que
no es poden treballar en cap altra disciplina. I tot això es fa gaudint de la
música de manera lúdica.
Considerant tota la
informació ací exposada i debatuda, arribem a les conclusions de que la música
és matemàtica, que les matemàtiques són molt importants i per tant la música
també ho és, que a Grècia ja es considerava una disciplina matemàtica que
manejava relacions de números, raons i proporcions, que es desenvolupen moltes
capacitats amb ella...
Per què ja no es
considera una disciplina estrictament matemàtica, si les matemàtiques són
inherents i continuen influint en l’evolució de la teoria musical? Per què hem
deixat la mateixa en un segon pla a nivell educatiu? Si amb la música es
treballen certs procediments cognitius superiors del cervell que no es
treballen en cap altra àrea... Per què no potenciar-la en lloc d’anul·lar-la?
Podriem plantejar
tantes preguntes al respecte que no acabaríem mai aquest article... Per tant,
deixem en l’aire les mateixes per a que penseu en el tema i les contesteu
segons el vostre propi criteri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario