Apropant-se a Magdalena Martinez Marco
per Andrea Fernández, alumna de l'aula de Cultura Audiovisual
Magdalena Martinez Marco naix en Vilanueva de Castallon en 1963, estudia en el
conservatori de València i gràcies a una beca es va a estudiar al conservatori
de Paris on té el privilegi d'estudiar amb Alain Marion o Raymond Guiot , allí
aconseguix el diploma superior de solfeig i d'anàlisi i també el primer premi de flauta en 1984.
Als 20 anys ingressa en l'orquestra de Madrid
, i mes tard contínua els seus estudis en EE.UU
en la universitat d'Indiana , Gran
Bretanya, Londres....
Entre altres coses ha sigut solista
de l'orquestra de Barcelona durant 18 anys
i en 2006 va ser seleccionada per Lorin Mazel com a flauta solista de de la Comunitat
Valenciana del Palau de les Arts.
Entrevista a Magdalena Martinez...
-L'Orquestra del Palau de les Arts és jove però amb
experiència. Eres prova d'això.
M.M: Per descomptat.
-Què et va atraure del projecte per a decidir abandonar Barcelona?
Bàsicament, el projecte, els directors. Que ho monten Maazel i Mehta ja té per a tu un atractiu enorme, arrosseguen molt i sobretot, el fet que siga una orquestra formada per Maazel. I després, veus l'edifici, veus tot açò, veus la programació i clar, tota eixa sèrie de coses, unit que nosaltres som valencians, a tindre sous a nivell europeu...
- En sa casa també sona la música?
-M.M.: Sí, sí, tot el dia i sempre musica clàssica
-Els seus fills també?
-M.M.: Bueno, els xiquets són adolescents i senten també un altre tipus de música.
I ho respecte absolutament,Heavy, Metall... La xiqueta és més romàntica jajaja
-S'albira un bon futur per a l'orquestra?
-M.M.: El so és impressionant. Té un potencial excel·lent i dependrà de com evolucione. La qualitat tècnica és molt alta i tots els músics són jóvens però no inexperts, amb una edat que ronda els 30 i amb molt bona formació
-Maazel va dir que havia trobat molt d'entusiasme.
-És comparable este projecte amb el d'altres orquestres?
-M. M.: Sense menysprear a la resta de les orquestres espanyoles, encara així no es pot comparar. Normalment no hi ha un canvi de generació. I no vas amb el mateix entusiasme quan tens 30 que quan tens més. Espere no perdre-ho.
-Ací, a més, no tenen exclusivitat, no?
-M. M.: Totes les portes que es tanquen és perquè t'obliguen a fitxar i això no és bo per al músic
M.M: Per descomptat.
-Què et va atraure del projecte per a decidir abandonar Barcelona?
Bàsicament, el projecte, els directors. Que ho monten Maazel i Mehta ja té per a tu un atractiu enorme, arrosseguen molt i sobretot, el fet que siga una orquestra formada per Maazel. I després, veus l'edifici, veus tot açò, veus la programació i clar, tota eixa sèrie de coses, unit que nosaltres som valencians, a tindre sous a nivell europeu...
- En sa casa també sona la música?
-M.M.: Sí, sí, tot el dia i sempre musica clàssica
-Els seus fills també?
-M.M.: Bueno, els xiquets són adolescents i senten també un altre tipus de música.
I ho respecte absolutament,Heavy, Metall... La xiqueta és més romàntica jajaja
-S'albira un bon futur per a l'orquestra?
-M.M.: El so és impressionant. Té un potencial excel·lent i dependrà de com evolucione. La qualitat tècnica és molt alta i tots els músics són jóvens però no inexperts, amb una edat que ronda els 30 i amb molt bona formació
-Maazel va dir que havia trobat molt d'entusiasme.
-És comparable este projecte amb el d'altres orquestres?
-M. M.: Sense menysprear a la resta de les orquestres espanyoles, encara així no es pot comparar. Normalment no hi ha un canvi de generació. I no vas amb el mateix entusiasme quan tens 30 que quan tens més. Espere no perdre-ho.
-Ací, a més, no tenen exclusivitat, no?
-M. M.: Totes les portes que es tanquen és perquè t'obliguen a fitxar i això no és bo per al músic
Acabe
el post amb una frase seua que ha recorregut el món sencer:
``La música és l'art més directe,
entra per els oits i ix pel cor´´
No hay comentarios:
Publicar un comentario