Apropant-se a Magdalena Martínez

Apropant-se a Magdalena Martinez Marco

per Andrea Fernández, alumna de l'aula de Cultura Audiovisual

Magdalena Martinez Marco naix en  Vilanueva de Castallon en 1963, estudia en el conservatori de València i gràcies a una beca es va a estudiar al conservatori de Paris on té el privilegi d'estudiar amb Alain Marion o Raymond Guiot , allí aconseguix el diploma superior de solfeig i d'anàlisi  i també el primer premi de flauta en 1984.

 Als 20 anys ingressa en l'orquestra de Madrid , i mes tard contínua els seus estudis en EE.UU  en la universitat d'Indiana  , Gran Bretanya, Londres....

Entre altres coses ha sigut solista de l'orquestra de Barcelona durant 18 anys  i en 2006 va ser seleccionada per Lorin Mazel  com a flauta solista de de la Comunitat Valenciana del Palau de les Arts.

Entrevista a Magdalena Martinez...

-L'Orquestra del Palau de les Arts és jove però amb experiència. Eres prova d'això. 
M.M: Per descomptat. 
-Què et va atraure del projecte per a decidir abandonar Barcelona? 
Bàsicament, el projecte, els directors. Que ho monten Maazel i Mehta ja té per a tu un atractiu enorme, arrosseguen molt i sobretot, el fet que siga una orquestra formada per Maazel. I després, veus l'edifici, veus tot açò, veus la programació i clar, tota eixa sèrie de coses, unit que nosaltres som valencians, a tindre sous a nivell europeu... 
- En sa casa també sona la música? 
-M.M.: Sí, sí, tot el dia i sempre musica clàssica

-Els seus fills també? 
-M.M.: Bueno, els xiquets són adolescents i senten també un altre tipus de música. 
I  ho respecte absolutament,Heavy, Metall... La xiqueta és més romàntica jajaja

-S'albira un bon futur per a l'orquestra? 
-M.M.: El so és impressionant. Té un potencial excel·lent i dependrà de com evolucione. La qualitat tècnica és molt alta i tots els músics són jóvens però no inexperts, amb una edat que ronda els 30 i amb molt bona formació 
-Maazel va dir que havia trobat molt d'entusiasme. 
-És comparable este projecte amb el d'altres orquestres? 
-M. M.: Sense menysprear a la resta de les orquestres espanyoles, encara així no es pot comparar. Normalment no hi ha un canvi de generació. I no vas amb el mateix entusiasme quan tens 30 que quan tens més. Espere no perdre-ho. 
 -Ací, a més, no tenen exclusivitat, no? 
-M. M.: Totes les portes que es tanquen és perquè t'obliguen a fitxar i això no és bo per al músic

Acabe el post amb una frase seua que ha recorregut el món sencer: 

``La música és l'art més directe, entra per els oits  i ix pel cor´´

Overture 1812. P. I. Tchaikovsky

Pablo Sanfélix

Alumno del aula de Cultura audiovisual

En el segundo centenario de la Obertura 1812, Op. 49, la famosa obertura romántica escrita por el compositor ruso Piotr Ilich Tchaikovski en 1880, voy a hacer hincapié en la estructura musical de la obra.

Sobre su estructura musical, podemos decir que los tempos del único movimiento de esta obra son Lento - Andante - Allegro giusto - Largo y Allegro vivace. Dieciséis disparos de cañón están escritos en la partitura.
La obra comienza con una melodía religiosa de la Iglesia Ortodoxa Rusa, Dios proteja a su Pueblo, ejecutada por ocho violoncellos y cuatro violas, que recuerda cómo la declaración de guerra contra Francia fue notificada al pueblo en los servicios religiosos de toda Rusia. 
En ocasiones esta parte de la obertura es cantada a capella por un coro. Continúa con una mezcla de melodías tradicionales (incluida la danza "A la puerta, a mi puerta") y militares, que representan la angustia creciente del pueblo ruso al saberse invadidos por el ejército francés. 
La pieza continúa con una marcha presentada por los metales, donde se oye cargar a los ejércitos. Un fragmento repetitivo y triunfal del himno nacional francés, 


 La Marsellesa, sirve para representar al ejército invasor y la victoria de Napoleón sobre los rusos. A continuación, un diminuendo en la música representa la retirada rusa, evitando la confrontación directa con las tropas francesas al tiempo que dejan tierra arrasada. Vuelve a sonar la marcha de los metales y el fragmento de La marsellesa, para indicar la entrada de los franceses en una Moscú incendiada. El fragmento de La marsellesa sigue sonando, ahora en diminuendo, indicando la retirada de las tropas francesas, al tiempo que un crescendo indica el asedio ruso. Cinco disparos de cañón acompañan el avance de los rusos expresado en los instrumentos de cuerda y los metales, que preparan el campo para el cierre triunfal con el contrapunto entre el leitmotiv que representa al ejército ruso y el himno imperial ruso Dios salve al Zar, apoyado por once disparos de cañón y un repique de campanas. Este final muestra un anacronismo curioso, ya que Dios salve al Zar no era en 1812 el himno ruso, sino que lo era en la época en la que Tchaikovsky compuso la obra.

Tecnologia Mòbil II

Carla Fernández

Alumna de l'aula de Cultura audiovisual

Seguint amb els articles destinats a l'aprenentatge de les diferents aplicacions existents per a telèfons i "Tablets" amb el sistema operatiu d'Android. Hui m'agradaria presentar-vos l'aplicació d'afinador que porte en el meu telèfon. Com sol succeir amb totes les aplicacions que apareixen en el Market, hi ha diferents aplicacions amb esta mateixa funció, a cada un ens agradarà més una o altra. En este cas jo he triat  l'aplicació gratuïta:

Tuner gStrings

El programa, com la gran majoria de programes esta en anglés, però la veritat és que és fàcil d'utilitzar i molt intuïtiu.

A l'obrir el programa ens trobem amb la pantalla principal, que es compon d'un selector de to, amb notes que es poden desplaçar en la part superior, un aparell de mesurament analògic i els botons de control.

Pressionant el botó esquerre “Sound” podem escoltar el so seleccionat en la llista de notes de la part superior. En este mode el micròfon està apagat i no analitza els sons externs. (Si connectem el telèfon a una cadena de música podem escoltar-ho amb més qualitat)

Polsant el botó central  “Tune”  podem afinar el so seleccionat en la llista de notes de la part superior. En este mode, el micròfon s'activa i el so s'analitza per a determinar la freqüència. L'afinació continua fins que la intensitat del so d'entrada es manté en el centre.

Pressionant el botó dret “Tuene Auto” el mode d'afinació passa a ser automàtic i és la llista de notes la que es va actualitzant depenent de la nota que emetem.

Quan toquem qualsevol nota, la vareta d'afinació  es mou cap a l'esquerra si estem baixos i cap a la dreta si estem alts (com en qualsevol afinador) Quan afinem la nota, apareixen dos falquetes en la base de la vareta d'afinació.

AJUSTOS:

A la llista d'opcions s'arriba  polsant el botó 'MENÚ' del telèfon i  a continuació polsem sobre l'opció “Settings”.

Sensibilitat del micròfon. És l'element més important en la llista de configuracions, ens permet ajustar la intensitat del so  per al micròfon i el so  ambient actual del dispositiu. Només els sons amb intensitats per damunt del la zona groga  s'analitzaran durant l'afinació.

Optimitzar l'instrument. Es pot personalitzar l'afinador a diversos instruments segons les freqüències utilitzades pels mateixos.  En el meu cas jo el tinc seleccionat en Violí amb freqüències que van des de 196 fins a 659.3Hz.

Playback Octave. Amb esta funció triem que octava volem que indique l'afinador, tenim tres  opcions La 440, 880 o 1760Hz. En el meu cas utilitze la segona opció

Ajust Orquestra.  Ens permet ajustar les freqüències del so. Les orquestres clàssiques solen afinar a 'La' 442Hz, en compte de 440Hz que és l'afinació estàndard.

Ací podem canviar manualment la freqüència d'afinació que vullguem. L'afinador per defecte esta a 440Hz i nosaltres el podem ajustar manualment a la freqüència preferida o inclús  també podem deixar que l'afinador s'adapte a un so gravat a través del micròfon de forma automàtica (per exemple, l'oboé).

Jo en el meu cas he deixat la configuració per defecte de l'afinador i només he canviat els ajustos de “Orchestra Tuning” a 442Hz i  “Note Naming” (el nom de les notes) al sistema d'Europa del Sud, i la veritat és que funciona molt bé.

 

Especialidades de las enseñanzas de grado en música

Erika Viudes

Alumna del aula de Cultura audiovisual

¿Que especialidades podemos estudiar en el superior de música?

Especialidad de Interpretación

El Graduado o Graduada en interpretación deberá ser un profesional cualificado con un

dominio completo de las técnicas de interpretación del instrumento y su repertorio, y en su

caso, de instrumentos complementarios.

Deberá estar preparado para ejercer una labor interpretativa de alto nivel de acuerdo con

las características de su modalidad y especialización, tanto en el papel de solista como

formando parte de un conjunto, así como, en su caso, en su condición de intérprete

acompañante de música y de danza. 

Deberá conocer las características técnicas y acústicas de su instrumento, profundizando en su desarrollo histórico.

Deberá tener formación para el ejercicio del análisis y del pensamiento musical, y disponer de una sólida formación metodológica y humanística que le ayude en la tarea de investigación afín al ejercicio de su profesión.

                                             

Especialidad de Composición

El Graduado o Graduada en Composición debe ser un profesional cualificado para la

creación musical, con un completo dominio de las estructuras musicales en todos sus

aspectos, teóricos y prácticos; deberá estar capacitado para escribir y adaptar música para

distintos contextos y formaciones, con una personalidad artística bien definida pero

susceptible de evolución. Deberá tener un conocimiento amplio de las posibilidades que

brinda la tecnología, y ser capaz de adecuarse a las exigencias o requisitos propios de

distintos medios, incluyendo los proyectos escénicos y audiovisuales.

Asimismo, deberá estar formado para el ejercicio del análisis musical y del pensamiento crítico sobre el hecho creativo, así como mostrar capacidad para transmitirlo de forma oral o escrita y disponer de una sólida formación metodológica y humanística que le ayude en la

tarea de investigación y experimentación musical.

Especialidad de Dirección

El Graduado o Graduada en Dirección debe ser un profesional cualificado para dirigir

coros, orquestas y otros grupos instrumentales o mixtos. Debe conocer un amplio repertorio

vocal e instrumental y estar capacitado para dirigir obras de estilos, lenguajes, períodos y

tendencias diversas. Debe tener profundos conocimientos de la técnica vocal e instrumental,

así como de las características de cada instrumento o grupo instrumental o vocal. Deberá demostrar habilidades de lectura musical, reconocimiento auditivo y reducción de partituras. Estará capacitado para el trabajo en equipo con capacidad de liderazgo y comunicación. Deberá tener un conocimiento amplio de las posibilidades que brinda la tecnología.

Deberá conocer la tradición interpretativa de los géneros propios de su campo de actividad, con capacidad para valorar críticamente y contribuir a su evolución. Deberá estar formado para el ejercicio del análisis y del pensamiento musical, así como para transmitirlo de forma oral o escrita, y disponer de una sólida formación metodológica y humanística que le ayude en la tarea de investigación afín al ejercicio de su profesión.

                              

Especialidad de Pedagogía

El Graduado o Graduada en Pedagogía deberá ser un profesional cualificado en uno o más

ámbitos relevantes de la práctica musical (interpretativos y/o teóricos) y con profundos

conocimientos, teóricos y prácticos sobre la enseñanza-aprendizaje en sus aspectos

metodológicos, psicológicos y artísticos, además de contar con una significativa experiencia práctica. Desarrollará su actividad profesional en  centros de cualquier nivel educativo de

régimen general y especial tanto en enseñanza reglada como no reglada.

Especialidad de Musicología

El Graduado o Graduada en Musicología debe ser un profesional cualificado para

entender, desde una perspectiva global y comprensiva, el hecho musical en todos sus

aspectos, teóricos, técnicos, prácticos y materiales en sus diferentes épocas y tradiciones

culturales.

Deberá tener un conocimiento amplio de las fuentes de la literatura crítica en todos los campos y disciplinas en que se articula la musicología.

Deberá conocer una amplia variedad de sistemas de notación, históricos y modernos, así como de transcripción y tratamiento de documentos sonoros. Deberá conocer la práctica de la edición de fuentes musicales y de las herramientas tecnológicas implicadas en estos procesos. 

Deberá conocer y aplicar los métodos de investigación científica propios de su

campo disciplinar, y dominar las técnicas expositivas y discursivas que le permitan comunicar el contenido de sus proyectos y el resultado de sus investigaciones tanto a públicos especializados como no especializados.

Alumnes de 2n. de Llenguatge musical.

Per Anabel Durà . 

Alumna de l'aula de Cultura audiovisual

Entrevista als alumnes de 2n. d'ensenyances elementals.

Professor, Gabriel Santos

PERQUÈ T’AGRADA EL MON DE LA MÚSICA?

Perquè diuen que espira a les matemàtiques i ens ajuda a ser més llests, ja que desarrolla les capacitats de les persones. (Carla)

QUE T’AGRADA MÉS, ESTAR A CLASSE DE LLENGUATGE MUSICAL AMB ELS TEUS COMPANYS O FER UNA CLASSE DE INSTRUMENT EN LA QUE SOLS ESTÀS TÚ I EL MESTRE?

M’agrada més estar a classe de llenguatge musical perquè així mentre aprenc, estic una estona amb els meus companys. (Jesus)

QUINA DE LES COSSES QUE FAS A LLENGUATGE MUSICAL T’AGRADA MES? (CANTAR, FER EXERCICIS, FER DICTATS…)

A mi el que més m’agrada és cantar perquè és una activitat molt divertida. (Clara)

A mi el que més m’agrada també és cantar, perquè em diverteix molt i també ajuda a relaxar-te. (Irene)

CREUS QUE EL QUE APRENEU EN LLENGUATGE MUSICAL ET POT SERVIR D’AJUDA PER A TOCAR EL TEU INSTRUMENT?

Jo pense que si que servix, perquè per a tocar un instrument cal tindre una base musical, és a dir, saber les notes i més cosses, i això ho aprenem a llenguatge musical. (Silvia)

Jo també pense que si que serveix, perquè en llenguatge musical les coses s’avancen i així quan vas a classe de instrument m’ajuda a llegir la partitura. (Carla)

QUAN ES MATRICULAREU VA SER RESPOSTA TEUA O DELS TEUS PARES?

Va ser decisió meua perquè vinguérem en una excursió a visitar el conservatori i des d’eixe moment m’agradà el mon de la música. (Inés)

DESCRIU-ME EL TEU INSTRUMENT? PERQUÈ VARES ELEGIR EIXE I NO UN ALTRE?

Vaig agafar el clarinet, un instrument de vent-fusta, perquè m’agradava molt el seu so. (Sara)

Jo vaig sentir  a un cosí de ma mare que tocava el oboè. Aleshores m’inspirí per la música i decidí apuntar-me a la CIAC, i allí m’ensenyaren tots els instruments. Hi havia varios que m’agradaven però al final em vaig decidir per la flauta travessera perquè m’agradava molt com sonava. (Marta)

 A PART DEL CONSERVATORI, TOQUEU EN ALGUNA AGRUPACIÓ FORA?

Sí, jo toque també en la CHOLA. (Jesus)

Jo toque també en la CHOLA, però allí toque el trombó i ací el piano (Carla)

Jo no toque ni en la CHOLA ni en la CIAC però si que de vegades, amb el meu col·legi venim al conservatori i fem audicions. (Carla)

QUÈ OPINEU DEL VOSTRE PROFESSOR GABRIEL?

Ens agrada molt perquè és un mestre simpàtic, divertit, graciós i amable. Ens ajuda molt a aprendre, i per exemple quan explica alguna cossa nova, ens dona trucs per a saber fer-los correctament. Una de les cosses que també ens agrada molt és que per a fer un exercici ens trau a la pissarra i quan ja està acabat, ens el toca amb el piano. I si no entens les cosses, ho torna a explicar.

OPINIÓ DEL MESTRE: Estic molt content amb els meus alumnes perquè esta és una classe molt treballadora, que sempre duen els deures fets i quan toca un examen, independentment de les capacitats de cadascú, se’l preparen molt bé.

Tecnologia mòbil

 Per Carla Fernández ,

 alumna de l'aula de Cultura audiovisual 

Farà més o menys dos mesos, arribà a les meues mans un nou telèfon mòbil, dels que anomenen smartphone o telèfon intel·ligent.

El smartphone funciona com a telèfon mòbil i a més em permet emmagatzemar informació, enviar i rebre missatges, e-mail i instal·lar una gran varietat de programes.

Al principi únicament em van interessar les aplicacions de les xarxes socials i com no, el WhatsApp.  Però a poc a poc he descobert un infinitat d'aplicacions relacionades amb el món de la música.

Podem trobar  aplicacions amb les funcions de metrònom,  afinador,  gravadora de so, teoria de la música, música en streaming  etc. la majoria d'elles gratuïtes o amb uns preus molt accessibles.

M'agradaria aprofitar l'oportunitat que ens brinda este blog  per a poder mostrar-vos el funcionament d'algunes d'elles.

Esta primera entrega la dedicaré a un de què al meu parer és un dels millors metrònoms.

Mobile Metronome és un dels  millors metrònoms  gratuïts que podem trobar en l'Android Market. És molt fàcil d'usar i té tot el que volguérem d'un metrònom.

La llista de característiques és la següent: 

Podem ajustar el temps des de 10 fins a 230 pulsacions per minut 

Ajustar el temps per als compassos simples i compostos.

Ajustar els temps del compàs de 2 fins a 20 pulsacions

Realitzar subdivisions amb negres, corxeres, tresets, quintets i sexets.

Podem indicar-li que accentue el primer temps del compàs

Canviar el so entre  quatre opcions diferents

Ajustar el volum

Executar-ho en segon pla

I finalment i més important, els ajustos es guarden automàticament a l'eixir de l'aplicació. 

En l'Android Market hi ha dos versions una gratuïta i amb publicitat i l'altra la versió PRO sense publicitat a un preu d'1 €.

Espere que vos haja agradat esta primera entrega.

SABEM QUE LES MATEMÀTIQUES SON IMPORTANTS, PERÒ CONEIXEM LA IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA?

 NEREIDA LÓPEZ I MARCO

(MESTRA DE MÚSICA)

MARIA JOSÉ JOVER BERNÚS

(PROFESSORA DE MATEMÀTIQUES)

Les matemàtiques, tant històricament com socialment, formen part de la nostra cultura. Es troben immerses en totes les activitats desenvolupades per l’home i és una de les ferramentes més important i imprescindible que tenim els éssers humans per a donar explicació i servir de suport científic per a la majoria d’avanços i fenòmens que es donen a la natura. El domini de l’espai i el temps, l’organització i optimització dels recursos, formes i proporcions, la capacitat de previsió i control de la incertesa o el maneig de la tecnologia digital són només alguns exemples.

A voltes resulta estrany entendre per què els músics han utilitzat les matemàtiques en les seues obres o els matemàtics han emprat aquesta ciència per a crear música, vegem doncs quina relació pot haver-hi entre aquestes dues disciplines aparentment tan diferents.

Tots els sons que escoltem podem transformar-los en números per un procés molt senzill, de manera que podríem convertir una peça musical en fraccions i números.  Sols amb la frase anterior, ja es justifica més que de sobra, el tema d’aquest article.

Però encara anem a endinsar-nos més en el tema que ens ocupa, parlant també de que la música està formada per compassos, es a dir, fer una obra musical és com resoldre una equació en que has de decidir en un compàs d'“X” temps, com vas a completar eixe número de temps, i per a això existeixen una infinitat de possibilitats. Bàsicament és com fer combinacions, permutacions... on la pauta ha de ser aconseguir una melodia que siga agradable a l’oïda.

Ja des dels temps de l’antiguitat els filòsofs comencen  a adonar-se de la relació existent entre aquestes dues disciplines. Pitàgores, un dels matemàtics més importants de la historia, va ser un dels pioners en aquets estudi. Es curiós com es va adonar de tot açò: Conta la llegenda que cert dia, mentre Pitàgores passejava pel carrer, va escoltar uns sons rítmics que li van cridar poderosament l’atenció.

Va descobrir que existia una relació numèrica entre tons que sonaven "harmònics" i va ser el primer a adonar-se que la música, sent un dels mitjans essencials de comunicació i plaer, podia ser mesurada per mitjà de raons d'enters. 

“Nombres i bellesa eren un”.

Les simetries, els fractals o alguns algoritmes són alguns dels instruments matemàtics que serveixen per a crear música. Sabent açò... Per què no fan més que llevar hores i hores de música a l’educació? Si és per tots ben sabut que la música és tan important en el desenvolupament integral del xiquet i a més a més es treballen les matemàtiques de manera inconscient i lúdica? No entenem res! Pensem que tothom hauria de tenir dret a poder cultivar-se mitjançant la música (que curiosament no es pot fer actualment a l’educació primària amb una hora setmanal) i per totes les qüestions anteriors, pensem que és una manera més de treballar l’àrea lògico-matemàtica.

D’altra banda, si ens fixem en el plànol auditiu, fins i tot els sons estan relacionats amb les matemàtiques, els podem traduir a números,  ja que en música definim l’altura del so (agut o greu) depenent del nombre de vibracions per segon ( hertzs). Per tant la nota LA equival a 440.00Hz i la Si a 493.80Hz i així podem transformar cadascun dels sons en matemàtica... És a dir, la música també es podria relacionar amb altres disciplines com per exemple amb la física.

Canviant de vessant, m’agradaria anomenar que un gran matemàtic va dir en una ocasió que “la música era el plaer que experimenta la ment humana al comptar sense adonar-se de que està contant”. I nosaltres com a docents, ens  adonem  d’aquesta connexió que existeix entre aquestes dues disciplines, al veure els  alumnes experimentar i gaudir de la música desenvolupant i fent servir la ment de manera lúdica, mentre escolten una obra, canten una cançó o interpreten una xicoteta obra instrumental. Ells no tenen ni idea de que per al processament de la informació musical que reb el seu cervell, es requereix la participació d’ambdos lòbuls frontals i temporals, que en la comprensió de la música, cooperen els dos hemisferis: l’esquerre per a components més analítics i el dret per a components més emocionals de forma més intensa que en el llenguatge parlat i que amb la música es treballen uns processos cognitius que no es poden treballar en cap altra disciplina. I tot això es fa gaudint de la música de manera lúdica.

Considerant tota la informació ací exposada i debatuda, arribem a les conclusions de que la música és matemàtica, que les matemàtiques són molt importants i per tant la música també ho és, que a Grècia ja es considerava una disciplina matemàtica que manejava relacions de números, raons i proporcions, que es desenvolupen moltes capacitats amb ella...

Per què ja no es considera una disciplina estrictament matemàtica, si les matemàtiques són inherents i continuen influint en l’evolució de la teoria musical? Per què hem deixat la mateixa en un segon pla a nivell educatiu? Si amb la música es treballen certs procediments cognitius superiors del cervell que no es treballen en cap altra àrea... Per què no potenciar-la en lloc d’anul·lar-la?

Podriem plantejar tantes preguntes al respecte que no acabaríem mai aquest article... Per tant, deixem en l’aire les mateixes per a que penseu en el tema i les contesteu segons el vostre propi criteri.