El músic de la setmana


Aquest és un nou apartat del blog, que portarà a terme l’alumna de l’aula de cultura audiovisual 
Erika Viudes .Este espai s‘anomenarà: “El músic de la setmana”


Serà un xicotet article que Erika anirà fent setmanalment en la que coneixereu de més a prop a músics del centre i en la que tots podreu participar.

L’alumne escollit per esta primera ocasió és Paco Queralt Baño.

Paco naix en 1994 a Sagunt i resideix en Almenara, on al curs 2002/2003 començà amb els estudis de trompa a l'escola de música “Santa Cecilia” d’Almenara a carrec del mestre Javier Martínez Oltra. En el 2006 passà les proves de grau mitjà i fou admitit al Conservatori Francesc Peñarroja de la Vall d'uixó, on ara en l'actualitat cursa 6è d’ensenyanses professionals baix les classes de Jose Antonio Rebollar. Actualment, cursa 2on de batxillerat en l'IES Almenara. I encara que té una vida amb molt d'estudi i estrès també troba temps lliure per cantar, de fet, és el vocaliste i trompista de 2 grups de música : Ulls Rojos , i Degollats . Amb aquest últim inclús han fet una actuació a L'aplec de la plana.
Per conéixer un poc més a Paco, li he fet unes preguntes. Ací us les deixe:
-Paco, actualment curses 6è i 2on de batxillerat, és molt difícil compaginar-ho tot? La veritat és que si, és un poc difícil, perquè hem de treure temps d'on no hi ha i això és un poc complicat. Però amb un poc d'esforç es pot superar.
-Quantes hores li dediques a la trompa diàriament? Menys de les que voldria, ja que l’institut me lleva prou hores.
-Perquè vares elegir la trompa? Jo no l'haguera elegit però menys mal que hem digueren tu la trompa i ací estic. 
-Penses fer l'any que ve superior? On?  Si, però no se on faré la prova.
-Penses en un futur, fer alguna carrera més a banda del superior de trompa, com pot ser direcció, composició, carrera universitària...? A mi m'agradaria en un futur dedicar-me plenament a la investigació musical i tot el que engloba a ella. 
-T'has plantejat alguna vegada per l’estrès, l’angoixa, el sofriment, la desmotivació....deixar-te la música? M'ho he plantejat, però no he sigut capaç de fer-ho, encara que crec que tot el món se planteja eixa pregunta en algún moment.
-Animes als xicons a participar en el món de la música? Si, clar.

Doncs bé xics, ja sabeu algo més de Paco. La setmana que bé hi haurà un altre “músic de la semana”. Vos anime a participar.

Sarasate: La seua obra


Anabel Durà
Alumna de cultura audovisual 

Va escriure al voltant de setanta composicions i les podem ordenar per nombre d'opus i agrupar  segons els següents grups:
1 - Fantasies i reminiscències d'òpera
2 - Peces de saló de tall francès
3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.
4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic..

1 - Fantasies i reminiscències d'òpera

Peces virtuoses, simples transcripcions d'òpera, temes i variacions per a lluir-se el violinista, és possible que al ser gèneres de l'època, ens fan la impressió de ser composicions menors, però hi ha que valorar-los en el seu context històric, no oblidem que el segle XIX va viure un moment d'exaltació operístic, el mateix E. Lalo deia "la dependència instrumental del gènere líric es valora com normal i lògica".
És cert que alguns compositor "més seriosos" rebutxaven estos arranjaments per no ser composicions originals, però Listz es va pronunciar en el seu favor: "estes roines reproduccions, aquesta difusió de l'art cap abaix, no li falta lo bò, ja que ajuda a la formació de l'incult, a qui l'enteniment no pot alçar-se a regions  més elevades de l'art. En aquest sentit, no sols tolerem l'art barat, sinó que procurem servir-nos d'ell."
Podem trobar antecedents en Paganini amb "Non più mesta" de la Cenerentola(1), "Ditanti palpiti" del Tancredi(2),  les dos òperes de Rossini. Ernst va escriure "Fantasia brillante sobre Otello"(3), òpera de també de Rossini. Vieuxtemps la "Fantasia sobre IVª cuerda en Sol de Norma" òpera de Bellini. Wieniawski té entre d'altres "Fantasia sobre un tema de La Sonambula" òpera de Bellini i "Fantasia brillante sobre temas de Fausto"(4) òpera de Gounod.
Sarasate es basa en aquest model. Ja de xiquet havia interpretat en diferents ocasions variacions sobre motius de "La Gazza Ladra", "Guillermo Tell", "Guillermo Tell", "Norma", "Rigoletto" i "Macbeth", encara que d'autor desconegut. Era una manera d'al voltant de temes d'òpera, especialment italiana, fer populars als principiants i donar-se a conéixer.
Les versions violinístiques de temes d'òpera s'integraven en les típiques sessions dels salons entre aria i aria. Aquestes composicions de Sarasate es desenvolupaven de cara al gust del salons francesos. Quasi sempre composicions per a violí i piano, però quan es va fer més popular o pretenia dirigir-se al gran públic la composició es feia acompanyar d'orquestra.

Segons aquesta subdivisió ens trobem:

+1ª Etapa. Composicions entre 1864 a 1867
-op.1 Fantasia sobre La forza del destino, de Verdi
-op.2 Homenaje a Rossini(5)
-op.3 Fantasia sobre La dame blanche, de Boildieu
-op.5 Fantasia sobre Romeo y Julieta, de Grounod
-op.6 Caprice sobre Mireille, de Gounod
- (sin opus) Souvenir de Faust. Obra de juventut, 19 anys

+2ª Etapa.
-op.13 Nouvelle Fantasie sur Faust, de Gounod
-op.14 Fantasia sobre "El cazador furtivo", de Weber
-op.15 Mosaíque de Zampa, de Herold
-op.16 Gavota de Mignom, de Thomas
-op.19 Fantasia sobre Martha, de Flotow
-op.25 Fantasia sobre Carmen de Bizet(6)
-op.51 Fantasia sobre Don Giovanni, de Mozart
-op.54 La flauta mágica, de Mozart


2 - Peces de Saló de tall francés

Al igual que en altres instruments, el gust per la peça curta, de saló, passa al món del violí. A més, podem dir que és un gènere que va comptar amb l’aprovació total tant de compositors com d’aficionats.
Com antecedents clars podem citar, Paganini (El capricho de los adioses), Ernst (Adagio Sentimental), Vieuxtemps (Bouquet américain) i Wieniawski (Adagio élegiaque).
En les peces de saló de Sarasate podem diferenciar dos grups.
En el primer grup, les peces estan escrites en llibertat formal absoluta; la tendència general és utilitzar la forma biseccional, és a dir, que cada obra s’inicia amb una secció més tranquila, generalment cantabile i li segueix una segona part més ràpida, encara que sense abusos de virtuosisme, ja que en aquestes obres predominava el bon gust. En alguns casos utilitza l’esquema ABA (Les Adieux).
En el segon grup, la gran diferència està en què les obres passen a ser acompanyades per una orquestra simfònica i interpretades ja no en salons, sinó en teatres. D’altra banda, podem dir que a diferència del primer grup, l’objectiu és l’exhibició de facultats tècniques (armònics, doble corda, staccato, pizzicatto amb mà esquerra,etc).

El llistat de peces de saló és el següent:

+ Primer grup
- La Réverie op.4 (7)
- Las Confidences op.7
- El Souvenir op.8 (8)
- Les Adieux op.9
- Le Somneil op.11
- Priére et Berceuse op. 17
- La Balada op.31 (desapareguda)

+ Segon grup (1901 a 1904)
- Introduccion et tarantelle op.43 (9)
- La chase op.44 (10)
- Nocturno Serenata op.45
- Gondoliera Veneciana op.46
- L'Esprit Follet op.48

3 - Fantasies i melodies basades en peces populars europees.

L’espérit romàntic va fer que els músics i compositors reberen influències d’ambients populars i paissagístics europeus. Concretament la influència de la música rumana, bohèmia o cíngara, la influència escocessa, i la de tall rus.
Compositors com Liszt i Brahms van ser uns grans abanderats de la música húngara. D’altra banda, grans violinistes com Ernst, Joaquin, Auer, Hubay i Hermmann van composar obres de caràcter hongarés. Sarasate no va ser menys. Seguint els exemples anteriors, va compondre una de les obres de major transcendència per a violí, Aires Gitanos op.20. L’espérit cingar ve ja indicat en les anotacions impreses pel propi compositor, assenyalant que “es impossible indicar exactament la interpretació d’aquesta peça, deu ser interpretada molt lliurement, quasi ad libitum, segons la individualitat de cadascú amb la finalitat d’alcançar el màxim caràcter cíngar”. Està escrita amb una estructura de quatre parts, sense solució de continuïtat, en la que se donen mostres de exhibició tècnica utilitzant figuracions ritmico-populars.
Escòcia havia omplit les imaginacions romàntiques dels nostres compositors amb els seus paissatges ideals, el seu espérit combatiu i les seues llegèndes. Els antecedents els trobem en Mendelshon (3º Simfonia, La escocesa), Bruch (Fantasia Escocesa). Sarasate es va vore atragut per les melodies escoceses, i va compondre Aires Escoceses op.34.L’estructura es molt conservadora, però algo més complexa que la de Aires Bohémios. Hi ha una introducció lenta que dona pas a diferents dances que contenen ritmes populars escocesos.
La influència de tall rus en Frància, entorn habitual de Sarasate, aplega a través dels concerts de Glinka amb Berlioz, que van aportar a la música romàntica un tòc eslau i oriental. També podem trobar antecedents en Vieuxtemps (Souvenirs de Rusia), Wienawski (Souvenir de Moscú), i Lalo (Concierto Ruso). Les obres que Sarasate va compondre baix esta influència son: Caniones Rusas op.49 i La Moscoviènne op.12.

+El llistat de composicions d’inspiració popular europeu és el següent:

- Zigeunerweisen op.20 (11)
- Airs Écossais op.34
- Canciones rusas op.49
- La Moscoviénne op.12
- Melodia rumana op.47 (12)

4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic.

Com és lògic, Sarasate (procedent de Navarra) presenta una sensibilitat molt especial per a aquestes composicions. A més, sumen quasi el 50 % de la seua obra.
Espanya en aquest moment era una referència exòtica per a Europa, que va inspirar a molts compositors; com per exèmple Sérénade Espagnole de Anton Estrelezki, la Fantasia brillante sobre aires Españoles de Emile Sauret, les composicions de Saint-Säens, la danza española op.54 de David Popper, la Aragonaise op.67 de T.Herrmann, o la Serenata española de Carl Bohm.
No està del tot clar que pogam considerar a Sarasate com a compositor nacionalista, ja que la relació amb els compositors nacionals de la època va ser molt escassa. Sarasate no es preocupà massa per el tipus de composicions que ha de escriure. Es limita a escriure  música popular a partir de cançoners o melodies populars de zarzuela que contenen ritmes folclòricsespanyols i els adapta a les posibilitats virtuosístiques del violí. En realitat no les manipula, sinó que les recrea i les dota d’un context més o menys brillant.

El llistat de les composicions basades en el folclore espanyol el podem desglosar al voltant de quatre àmbits: el andaluz, peces al voltant del zorzico, el inspirat per motius de jota, i un últim de caràcter variat.

+ Àmbit andalús:
- Malagueña op.21(13)
- Romanza andaluza (14)
- Playera (15)
- Zapateado (16)
- El vito
- La serenata andaluza op.28
- Peteneras op.35
- Viva sevilla op.38
- Introducción y fandango variado op.40

+Peces al voltant del zorzico:
- Adios montañas mias op.37 de Larregla (arreglo)
- Capricho vasco op.24
- El zortzico de iparraguirre op.39
- Zorzizico miramar op.42

+Peces en el àmbit navarro-aragonés:
- Jota Navarra op.22
- Jota aragonesa op.27
- Navarra op.33
- La jota de san fermin op.36
- Introducción y capricho jota op.41
- La jota de Pamplona op.50
- La jota de Pablo op.52
+Peces de caràcter molt variat:
- Habanera op.21(17)
- Muñeira op.32


VIOLINISTES I COMPOSITORS CONTEMPORANIS DE SARASATE

- Niccolò Paganini, (Génova, 27 d’octubre de 1782 – Niza, 27 de maig de 1840)

- Franz Liszt (Raiding, 1811 – Bayreuth, 1886) fou un compositor húngar romàntic, un virtuós pianista i professor.

- Heinrich Wilhelm Ernst (Brünn, 1814 - Niza, 1865) fou un compositor u violinista morav, considerat en la seua època com al millor violinista del seu temps i successor de caganini

- Charles François Gounod (1818 - 1893), fou un compositor francés.

- Henri François Vieuxtemps (Verviers, 1820 - † Argel, 1881), fou un violinista i compositor belga

- Édouard-Victoire-Antoine Lalo (Lille,1823 - † París,1892) violinista y compositor francés de ascendencia espanyola.

- Henryk Wieniawski (Lublin,1835 - Moscú,1880). Compositor y violinista polaco.

- Georges Bizet (1838 – 1875) fou un compositor francés, principalment de òperes.

-Max Christian Friedrich Bruch (1838 - 1920) fou un compositor i director de orquestra alemà de l’època romàntica de la música clàsica.

- Pablo Sarasate (Pamplona, 1844 – Biarriz, Francia,1908)

- Leopold Auer (18451930) fou un violinista húngar, mestre, director d’orquestra i compositor.

- Jenö Hubay (Pest  1858Budapest 1937) fou un compositor i violinista hongarès.

- Giacomo Puccini, (* Lucca, 1858 - † Bruselas, 1924) fou un compositor italià d’òpera.

ENLLAÇOS

www.youtube.com/watch?v=nu4OesjLQa4&feature=related
www.youtube.com/watch?v=YiGLBjVjExw
www.youtube.com/watch?v=ETg08v8EOMs
www.youtube.com/watch?v=-I24xI9r7CY&feature=related
www.youtube.com/watch?v=M0YnkOeNdvE
www.youtube.com/watch?v=MWP2CkVoheg
www.youtube.com/watch?v=2IezwsSqAtQ
www.youtube.com/watch?v=5zUtGizDQTs
www.youtube.com/watch?v=xir-5oAWxXE
www.youtube.com/watch?v=jyGncG00aEA
www.youtube.com/watch?v=9t_KyYAVHzs
www.youtube.com/watch?v=6kK-lxakdO8
www.youtube.com/watch?v=EzrjP6uq1oM&feature=related

Classe de conjunt. Corda









Ara podem llegir una xicoteta entrevista que l'alumna  de l'aula de Cultura Audiovisual Anabel Durà ha fet als alumnes de l'aula de conjunt de corda.



PERQUÈ T’AGRADA EL MON DE LA MÚSICA
Perquè m’agrada tocar el violí i m’agrada més fer això que estar mirant la tele, per exemple (CARLA)

T’AGRADA FER AUDICIONS? O PREFERIU FER UNA CLASSE NORMAL COM QUALSEVOL DIJOUS?
M’agrada fer audicions perquè així canviem un poc d’activitat i a més a més ens divertim (NADIA)

T’AGRADEN LES CLASSES DE CONJUNT? TE PAREIXEN DIVERTIDES O AVORRIDES?
M’agraden més que altres assignatures del conservatori. Sobretot perquè el professor és molt divertit i fa les classes molt entretingudes (ADRIÁN)

A CASA ESTUDIES SOLES O T’AJUDEN ELS TEUS PARES?
Estudie soles perquè els meus pares no saben música, però si que s’interessen molt per a que jo aprenga a tocar bé (VICENT)

QUAN TE MATRICULARES VA SER DECISIÓ TEUA O DELS TEUS PARES?
Va ser meua, perquè de vegades sentia el violí i m’agradava tant que vaig dir als meus pares que me matricularen. (VICENT)

DESCRIU EL TEU INSTRUMENT. PERQUÈ VARES ELEGIR EIXE I NO UN ALTRE?
Vaig elegir el violí perquè sempre m’ha agradat, a més el violí és un instrument amb un so molt bonic i se poden tocar moltes cançons (CARLA)

CONCLUSIÓ DEL PROFESSOR:
Tengo unos alumnos muy buenos, y tienen mucha paciencia conmigo, pero al final merece la pena porque acabamos sacando un buen resultado.

Concert de percussió





Nereida López i Marco
Mestra de música de l'escola La Moleta
La Vall d'Uixò






El passat dijous dia 10 de novembre, vam gaudir al Conservatori professional de música “Francesc Peñarroja”, d'un concert de percussió a càrrec del conegut percussionista Pau Ballester, integrant del Grup Amores. Com a director ha estat encarregat de dirigir la tasca de vuit mestres de música de primària i de secundària en un concert de percussió que ha sigut la culminació del curset de percussió que han estat realitzant durant els mesos d'octubre i novembre al CEFIRE de Segorb.


En el concert, trobem influències clares de John Cage, compositor estatunidenc que malgrat el controvertit de la seva obra, no es pot negar que es tracta d'un dels creadors més revolucionaris i influents dels últims temps. En ocasions deixava que l'atzar triés les seves composicions i això és el que hem pogut gaudir d'aquest concert... original i irrepetible ja que no es podrà tornar a repetir mai de la mateixa forma degut a la gran importància d'elements com: l'atzar, l'aleatorietat, la improvisació i els instruments no convencionals.

D'altra banda la influència d'un altre gran compositor i pioner del minimalisme com és Steve Reich es fa evident quan integrem dins del nostre concert, la seua obra CLAPPING MUSIC (1972) al llarg de diversos moments i amb sonoritats diferents. Aquest compositor, ha sigut guardonat en moltes ocasions pel seu treball i les seues obres han sigut interpretades per les millors orquestres del món.

Respecte als músics integrants d'aquest concert són: Maria Gil, Jonatán Cruces, Paula Girón, Antonio Lara, Nereida López, Vicente Martínez, Emilio Ventura i José Miguel Ros.
Tots relacionats d'una manera o d'una altra amb la docència de la música a diferents nivells educatius.

Al llarg del curs, Pau ha mostrat als participants la importància de la pulsació, de l'atzar i dels instruments quotidians per a integrar els nostres alumnes en l'experimentació i creació sonora. Mitjançant les seues sessions, vam anar coneixent els diferents recursos didàctics, materials i musicals dels que disposem per a integrar els alumnes en una dinàmica de treball que incorpora com a element fonamental la creació, cosa que ens interessa molt als docents. Que els nostres alumnes puguen fer música i no simplement estudiar en paper i seguir partitures convencionals, volem que experimenten, que proven ritmes i que siguen crítics en el que estan creant per a trobar per sí mateixos la sonoritat i el ritme que volen en cada moment. Mitjançant açò estem incorporant el procés de creació dins del resultat en sí mateix. Això ha sigut l'obra final del curs que ha sigut duta a terme al nostre Conservatori.

Endinsant-nos en el Concert en sí mateix, cal nomenar les diferents parts del mateix, diferenciades clarament pels instruments i materials que hem fe servir en cada moment. Així doncs, les parts s'anomenen: T-clapping, Cadencia Emilia, Apertura perceptiva, Pluja dura, La Cabra, patrons, wood clapping, Espadà, la ciutat, Bidon clapping vs wood clapping, Lament xericà, Del 7/8 al Caos i finalment Caixes de murmuris amb paraules al vent.

Acabaré aquest article repetint la xicoteta introducció de Pau al concert:
“La percussió com a vehicle d'expressió actua d'una manera natural entre tots nosaltres al llarg d'un dia qualsevol.
La veu, els elements quotidians que ens envolten, el cos humà..., són vertaders instruments comunicatius aliens a ser tractats i escoltats. Si som capaços de processar-los, escoltar-los i obrir la nostra capacitat perceptiva podem desenvolupar la interpretació i la creació com a tasques educadores del nostre creixement personal i artístic.
El concert mostra el resultat d'un procés de creació on el propi procés forma par del resultat del concert.
L'experimentació rítmica i sonora, la creació i la improvisació seran els pilars d'una performance on es convida a tots els assistents a realitzar un exercici d'apertura i tolerància auditiva i a viure la música des d'un prisma diferent a l'usual”

           

Premis fi de carrera


Pablo Ramón
Erika  Viudes
Alumnes de l'aula de Cultura Audiovisual


El passat 26 d'octubre es celebraren al nostre centre els Premis fi de Carrera. En aquesta edició hi participaren dos alumnes del Departament de Vent-fusta:


Víctor Rubio, clarinet
Paula Romero, oboe


ABANS DE TOCAR


Víctor Rubio



-Victor, que sents abans de començar el premi? Tinc ganes ja de tocar, de ficar-me a tocar.
-Actualment , que estas fent? El Grau Superior de clarinet al Conservatòri de València.
-Penses acabar el superior i dedicarte exclusivament al clarinet, o el plantejes fer composició o direcció…? Pense dedicar-me al clarinet , però més avant fer direcció.
-Supose que tornar al conservatori on t’has format et durà bons records, no? Molts bons records, realment m’he emocionat.



Paula Romero



-Que sents abans de començar a tocar? Estic nerviosa clar, però també vull tocar ja.
-En la actualitat que estàs fent? També fas superior? No, jo estic fent 2n de batxillerat.
-O siga, has acabat el grau mitjà un any abans? Llavors, penses el pròxim any fer el superior? 
 És una opció que me plantege, però no ho se encara.
-I quan has tornat al conservatori que has sentit? Nostàlgia, la veritat és que hem passat molts anys ací ara ja com que s’ha acabat tot.


DESPRÉS DE TOCAR

VÍCTOR

-Abans de res, enhorabona per l'actuació, crec que ha estat molt bé. Bueno.. Si, perquè a més és una característica teua que sempre que acabes un actuació estàs com decebut, pensant que podries haver-ho fet millor. Perquè? Perquè estar satisfet en alló que no està molt molt bé , jo crec que no és un bon mètode.
-Doncs tú mai estaràs content , sempre voldras perfeccionar?  Estic content, de fet, perquè no ha eixit mal , però sempre no estaré mai satisfet del tot.
-Ara que ja sabem que estàs fent el superior, ens podries contar un poc com a sigut el camí fins arribar ahí? Tot començà quan vaig vindre ací , no se si eren en 9 o 10 anys. Vaig tindre la sort de entrar en un professor com David i acabar amb ell per a que avuí estiga ací, realitzant aquest premi. El camí ha sigut dur, sobretot l’últim any, perquè compaginar 2n batxillerat i 6è és molt dur. A més estava pensant fer una carrera o fer el superior, però al final me vaig decidir per fer el superior  i dedicar-me a la música.
-La música és una passió? Si, es una passió, la definiría com un bon víci.
-Quantes hores estudies normament? Normalment, estudie tot el que puc. És a dir , si tinc una vesprada lliure l’aprofite i si no la tinc faig el que puc. Pero 3 horetes si que intente estudiar diariament.
-En la prova d’accés al superior vas pensar en algún moment que et quedaries fora? Clar, és una possibilitat molt elevada, perquè competeixes contra gent que son com tú i que està intentant el mateix que tú. Però el pensar-ho em va fer estudiar més per a intentar no quedar-me fora.
-En quin lloc vas fer la prova? En Castelló i en València i vaig entrar en els 2 llocs, però vaig decidir entrar en València per recomanació de moltes persones una de elles David. Perquè hem va dir que hi havien bons mestres i de fet ara faig classes de clarinet en el que en el seu temps va ser el seu mestre, Pepe Cerveró.
- Els records que te venen quan entres al conservatori van a ser sempre bons? Si, realment bons.
-Quant has entrat per la porta que has pensat? Doncs este matí quant he entrat a fer l'assaig en Lluís al saló d'actes, que de fet feia 6 mesos que no entrava, he tingut una sensació de nostàlgia, però d'alegría al mateix temps, ja que han sigut moltes les experiencies viscudes .
-Alguna experiència que destacaries que ha sigut la que més t’ha marcat? Quan vaig tocar en 1er Curs, el concert per a clarinet de Carl Stamitz, va ser el concert que més me va agradar tocar , ja que la decició de tocar-lo va ser algo inesperat, en l'últim moment el vaig montar i va anar prou bé. Aquell moment de baixar de l'escenari i donar-li la mà a David, eixe és el moment que més recorde de tots, sincerament.
-Per altra part, hi han coses bones del conservatori però segur que tindras alguna assignatura de la que t'alegres d'haver deixat enrere? No, t'equivoques crec, perquè jo ara mateix que estic fent superior, tornaria enrere i m’aplicaria molt més en les assignatures com armonía, análisis…
-Però quina va ser la que més et va costar d'aprovar? Història de la música, no per la mestra ni per mi, sinó perquè era la que més me deixava per l'últim. I ara de fet crec que és essencial saber la cronologia de la música, la vida dels compositors als que interpretes… I també una altra assignatura que me costà molt va ser armonía i que ara m’agradaría dominar molt més.
- Quin consell donaries per aquells que están fent 2n batxillerat i 6é,  ja que és una situación molt dura? Que pensen en tirar cap avant perquè desprès tot sacrifici té el seus beneficis i ho agraisc a les persones que em digeren que tirara cap avant.
-Quins plans veus com a futur fent el superior, perquè m’ha arribat que inclús t’has presentat a unes proves d'una orquestra? Si,  me presentí per a unes proves un poc atrevides….Perquè vaig pendre la decisió a última hora. Però era per al clarinet baix i jo el duia pràcticament una setmana tocant-lo. Desprès en Aldaia també hem presentí a unes proves i toquí Mozart i  Caprizzio i crec que m’agafaren de suplent.


A contratemps… preguntes ràpides per a respotes ràpides
Conservatori: autèntic
Clarinet : lo millor del món
David:  la referència
Cristina: una gran persona
Carmen: persona que sempre ha estat ahí
Rafa: graciós
Panaderia de nuni : berenars molt complerts
Llorens: la sorpresa del dilluns




PAULA

Entrevistador: Una vegada ha acabat la teua actuació, què has sentit quan has baixat de l'escenari?
Paula: Ganes de plorar...
E: Ganes de plorar perquè?
P: Perquè jo sóc una persona molt nerviosa, aleshores arriba un punt que no puc controlar els meus nervis,  quan eixe punt el passe, els tinc que exterioritzar d’alguna manera. No pense que m’haja eixit mal l’actuació, simplement em pose nerviosa.
E: Però aleshores, perquè et fiques nerviosa si no ha eixit mal? I és cert, no t’ha eixit mal, t’ha eixit molt bé...
P: Perquè he estat en molta tensió, aleshores he plorat per exterioritzar-ho.
E: Has tocat amb Víctor, però el teu cas és molt diferent al d’ell, perquè tu estàs fent segon de batxiller, què tal ho estàs passant a l’institut?
P: Jo crec que segon de batxiller és un curs difícil però a part de ser difícil està el selectiu al final. Aleshores, això crea una pressió que és difícil de suportar. De tota manera, crec que si se treballa dia a dia se podrà passar.
E: Clar, i què passarà després d’eixe selectiu? Perquè hem vist que toques molt bé l’oboè, potencial tens. Aleshores, què faràs?
P: Diguem que tinc dos opcions. M’agradaria fer alguna carrera de ciències de la salut, com odontologia, medicina, això és la meua il·lusió. Però també, per altra banda està l’opció del superior.
E: Però que et plenaria més a tu? Medicina, odontologia o oboè?
P: No ho sé, és què son coses diferents...
E: Són diferents, però al final faràs una... O et planteges fer les dues a la vegada?
P: Jo crec que les dues a la vegada és impossible, perquè jo si faig una cosa, la faig bé. A mi l’oboè m’agrada molt, però encara no ho tinc decidit.
E: Passem a un altre punt. Eres una estudiant espectacular, traus molt bones notes i a més l’any passat et vas traure el grau mitjà. Ha sigut difícil compaginar els teus estudis del conservatori amb els de l’institut en algun moment?
P: Sí, hi ha hagut moments difícils però jo crec que la clau és compaginar bé el conservatori amb l’institut i veure on està la preferència entre els dos per a saber a quin dels dos estudis hi ha que dedicar-li més temps que a l’altre depenent del moment.
E: I quin consell li donaries a eixos estudiants del conservatori que es troben en una situació similar a la teua, amb el conservatori i l’institut i estan “asfixiats”?
P: Jo crec que hi ha que tindre una organització, un planning o un horari per a saber què estudiar i a quina hora estudiar-ho. Les claus són, a part de l’organització, la tranquil·litat i no agobiar-se. És difícil, però se pot fer.
E: Tornes al conservatori, bons records... Què trobes a faltar?
P: Els companys sobretot i el ambient que es viu, que és molt bo. A part, els professors, que son espectaculars, molt bons.
E: Però tots som estudiants i hi haurà alguna part negativa. Quina és eixa assignatura que, en certa manera, t’alegres de no tornar a fer mai?
P: Jo crec que harmonia... Anàlisi m’agradava més, però harmonia em costava. Però si es treballa dia a dia, s’aconsegueix aprovar.


A contratemps... Preguntes ràpides per a respostes ràpides
Conservatori de La Vall: Infància
Oboè: Felicitat
Rafa: Amabilitat
Carmen: Elegància
Nuni: Simpatia
Nicolás: Espectacular
Segon de Batxillerat: Dificultat. 

Audició d'aula. Piano


Juan Francisco Castillo
Professor de piano   

Els esforços del grup de professors de conjunt (i els dels seus alumnes, és clar) comencen a donar els seus fruits. Al número 12 de la revista del conservatori (Gener - Març de 2.011) ja us avançàvem quina tasca fem des d’aquesta assignatura, i això és el que hem vist en les audicions del 17 de novembre i del 1 de desembre.
      Al que anàvem; el 17 de novembre vam gaudir d'un recital de minijazz a quatre mans, preparat pels alumnes de conjunt de 4t. curs d’Ensenyances Elementals. Ens va faltar un poquet de percussió suau, tan associada al jazz, però això queda pendent. Ho prometem.
   Els tres primers alumnes van interpretar xicotetes peces atonals, en un apropament a eixes altres músiques a les que cada vegada ens costa menys acostumar-nos. No n'hi ha tonalitat, no n'hi ha compàs... però hi ha una música ben interessant, o no?. De fet, els títols eren ben suggerents, com la "Música de fantasmes", per exemple.
   La resta d'alumnes van poder anar un pas més enllà en la seua iniciació a la improvisació-composició, i van triar lliurement un acompanyament (el que jo, com a professor, els vaig dir lliurement), sobre el qual cadascú va fer la seua pròpia melodia original lliurement (esta vegada sí). Abans de Nadal, començarem a treballar per a preparar la pròxima audició de conjunt que consistirà (s'ho imagineu?) Sí! Consistirà en ficar un acompanyament a una melodia que serà la mateixa per a tots (lliurement).



Llàstima de foto perquè no eixim tots*, però la informalitat de les audicions d'aula... és el que tenen!
* Tots erem: Ariadna Mas Hernández, Pascual Safont Melchor, Pablo López Honrubia, Isabel Tárraga Soler, Helena Flich Bonet, Judit Familiar Cañizares, Anna Lluch Jiménez i Vicente Aragó Molés.

L'ansietat escènica



Mª José Llopis Ramón
Professora de flauta

Quants de nosaltres hem patit nervis a l'hora d'eixir a tocar, cantar o dirigir un concert, estos nervis es resumeixen en una  paraula "ansietat".
 L'ansietat és un mecanisme que quan es posa en funcionament ho fa per a lluitar en una situació o per a eixir de la mateixa, així l'ansietat ens ajudarà a pensar més ràpid, el nostre cos reacciona físicament preparant-nos per a lluitar o correr, i per últim actuarem segons la situació, açò fa que el nostre problema perdure.
Tot açò no vol dir que tindre ansietat siga negatiu, sinó tot el contrari, ja que es posa en funcionament davant situacions potencialment perilloses o desconegudes.
Però quan l'ansietat es troba entre uns límits normals i es “ dispara” esta ansietat deixa de ser útil i es converteix en una ansietat perjudicial per a la persona, fent que no puga afrontar els diferents moments com toca.

Amb l'ansietat escènica ocorre el mateix, quan la persona té una ansietat molt elevada no pot afrontar amb normalitat les situacions, produint-se una execució probablement incorrecta.

Davant l'ansietat escènica el millor és que respongam d'aquesta manera: no es deu de voler eliminar l'ansietat de la nostra vida, ja que és molt important per a la supervivència, i en el nostre cas es beneficiosa per a una bona execució, però si que es deu de moderar dins d'uns límits imaginaris on es trobe l'ansietat adequada per poder afrontar qualsevol situació el millor possible.

Més d'un de nosaltres hem passat moments d'ansietat escènica. Aquesta és una fòbia social específica, sentint malestar la persona que la pateix o temor davant l'activitat musical que anem a realitzar com tocar en una audició, en un concert, dirigir una agrupació musical...
Tot açò passa perquè tenim temor de ser avaluats negativament pels oients, i pensem que anem a actuar de forma incorrecta o anem a fer el ridícul. Tot açò va acompanyat de sensacions físiques desagradables i de pensaments negatius i automàtics que angunien a la persona.