Anabel Durà
Alumna de cultura audovisual
Va escriure al
voltant de setanta composicions i les podem ordenar per nombre d'opus i agrupar segons els següents grups:
1 - Fantasies i
reminiscències d'òpera
2 - Peces de saló de
tall francès
3 - Fantasies i
melodies basades en peces populars europees.
4 - Composicions
fonamentades en el folklore hispànic..
1 - Fantasies i
reminiscències d'òpera
Peces virtuoses,
simples transcripcions d'òpera, temes i variacions per a lluir-se el
violinista, és possible que al ser gèneres de l'època, ens fan la impressió de
ser composicions menors, però hi ha que valorar-los en el seu context històric,
no oblidem que el segle XIX va viure un moment d'exaltació operístic, el mateix
E. Lalo deia "la dependència instrumental del gènere líric es valora com
normal i lògica".
És cert que alguns
compositor "més seriosos" rebutxaven estos arranjaments per no ser
composicions originals, però Listz es va pronunciar en el seu favor:
"estes roines reproduccions, aquesta difusió de l'art cap abaix, no li falta
lo bò, ja que ajuda a la formació de l'incult, a qui l'enteniment no pot
alçar-se a regions més elevades de
l'art. En aquest sentit, no sols tolerem l'art barat, sinó que procurem
servir-nos d'ell."
Podem trobar
antecedents en Paganini amb "Non più mesta" de la Cenerentola(1),
"Ditanti palpiti" del Tancredi(2),
les dos òperes de Rossini. Ernst va escriure "Fantasia brillante
sobre Otello"(3), òpera de també de Rossini. Vieuxtemps la "Fantasia
sobre IVª cuerda en Sol de Norma" òpera de Bellini. Wieniawski té entre
d'altres "Fantasia sobre un tema de La Sonambula" òpera de
Bellini i "Fantasia brillante sobre temas de Fausto"(4) òpera de
Gounod.
Sarasate es basa en
aquest model. Ja de xiquet havia interpretat en diferents ocasions variacions
sobre motius de "La
Gazza Ladra", "Guillermo Tell",
"Guillermo Tell", "Norma", "Rigoletto" i
"Macbeth", encara que d'autor desconegut. Era una manera d'al voltant
de temes d'òpera, especialment italiana, fer populars als principiants i
donar-se a conéixer.
Les versions
violinístiques de temes d'òpera s'integraven en les típiques sessions dels
salons entre aria i aria. Aquestes composicions de Sarasate es desenvolupaven
de cara al gust del salons francesos. Quasi sempre composicions per a violí i
piano, però quan es va fer més popular o pretenia dirigir-se al gran públic la
composició es feia acompanyar d'orquestra.
Segons aquesta subdivisió ens trobem:
+1ª Etapa. Composicions entre 1864 a 1867
-op.1 Fantasia sobre La forza del destino, de Verdi
-op.2 Homenaje a Rossini(5)
-op.3 Fantasia sobre La dame blanche, de Boildieu
-op.5 Fantasia sobre Romeo y Julieta, de Grounod
-op.6 Caprice sobre Mireille, de Gounod
- (sin opus) Souvenir
de Faust. Obra de juventut, 19 anys
+2ª Etapa.
-op.13 Nouvelle Fantasie sur Faust, de Gounod
-op.14 Fantasia sobre
"El cazador furtivo", de Weber
-op.15 Mosaíque de
Zampa, de Herold
-op.16 Gavota de
Mignom, de Thomas
-op.19 Fantasia sobre
Martha, de Flotow
-op.25 Fantasia sobre
Carmen de Bizet(6)
-op.51 Fantasia sobre
Don Giovanni, de Mozart
-op.54 La flauta
mágica, de Mozart
2 - Peces de Saló de
tall francés
Al igual que en
altres instruments, el gust per la peça curta, de saló, passa al món del violí.
A més, podem dir que és un gènere que va comptar amb l’aprovació total tant de
compositors com d’aficionats.
Com antecedents clars podem citar, Paganini
(El capricho de los adioses), Ernst (Adagio Sentimental), Vieuxtemps (Bouquet
américain) i Wieniawski (Adagio élegiaque).
En les peces de saló de Sarasate podem
diferenciar dos grups.
En el primer grup, les peces estan escrites
en llibertat formal absoluta; la tendència general és utilitzar la forma
biseccional, és a dir, que cada obra s’inicia amb una secció més tranquila,
generalment cantabile i li segueix una segona part més ràpida, encara que sense
abusos de virtuosisme, ja que en aquestes obres predominava el bon gust. En
alguns casos utilitza l’esquema ABA (Les Adieux).
En el segon grup, la gran diferència està en
què les obres passen a ser acompanyades per una orquestra simfònica i interpretades
ja no en salons, sinó en teatres. D’altra banda, podem dir que a diferència del
primer grup, l’objectiu és l’exhibició de facultats tècniques (armònics, doble
corda, staccato, pizzicatto amb mà esquerra,etc).
El llistat de peces de saló és el següent:
+ Primer grup
- La
Réverie op.4 (7)
- Las Confidences op.7
- El Souvenir op.8 (8)
- Les Adieux op.9
- Le Somneil op.11
- Priére et Berceuse op. 17
- La
Balada op.31 (desapareguda)
+ Segon grup (1901 a 1904)
- Introduccion et tarantelle op.43 (9)
- La chase op.44 (10)
- Nocturno Serenata op.45
- Gondoliera Veneciana op.46
- L'Esprit Follet op.48
3 - Fantasies i melodies
basades en peces populars europees.
L’espérit romàntic va fer que els
músics i compositors reberen influències d’ambients populars i paissagístics
europeus. Concretament la influència de la música rumana, bohèmia o cíngara, la
influència escocessa, i la de tall rus.
Compositors com Liszt i Brahms van
ser uns grans abanderats de la música húngara. D’altra banda, grans violinistes
com Ernst, Joaquin, Auer, Hubay i Hermmann van composar obres de caràcter
hongarés. Sarasate no va ser menys. Seguint els exemples anteriors, va
compondre una de les obres de major transcendència per a violí, Aires Gitanos
op.20. L’espérit cingar ve ja indicat en les anotacions impreses pel propi
compositor, assenyalant que “es impossible indicar exactament la interpretació
d’aquesta peça, deu ser interpretada molt lliurement, quasi ad libitum, segons
la individualitat de cadascú amb la finalitat d’alcançar el màxim caràcter
cíngar”. Està escrita amb una estructura de quatre parts, sense solució de
continuïtat, en la que se donen mostres de exhibició tècnica utilitzant
figuracions ritmico-populars.
Escòcia havia omplit les
imaginacions romàntiques dels nostres compositors amb els seus paissatges
ideals, el seu espérit combatiu i les seues llegèndes. Els antecedents els
trobem en Mendelshon (3º Simfonia, La escocesa), Bruch (Fantasia Escocesa).
Sarasate es va vore atragut per les melodies escoceses, i va compondre Aires
Escoceses op.34.L’estructura es molt conservadora, però algo més complexa que
la de Aires Bohémios. Hi ha una introducció lenta que dona pas a diferents
dances que contenen ritmes populars escocesos.
La influència de tall rus en
Frància, entorn habitual de Sarasate, aplega a través dels concerts de Glinka
amb Berlioz, que van aportar a la música romàntica un tòc eslau i oriental.
També podem trobar antecedents en Vieuxtemps (Souvenirs de Rusia), Wienawski
(Souvenir de Moscú), i Lalo (Concierto Ruso). Les obres que Sarasate va compondre
baix esta influència son: Caniones Rusas op.49 i La Moscoviènne op.12.
+El llistat de composicions
d’inspiració popular europeu és el següent:
- Zigeunerweisen
op.20 (11)
- Airs
Écossais op.34
- Canciones rusas op.49
- La Moscoviénne
op.12
- Melodia rumana op.47 (12)
4 - Composicions fonamentades en el folklore hispànic.
Com és lògic, Sarasate (procedent
de Navarra) presenta una sensibilitat molt especial per a aquestes
composicions. A més, sumen quasi el 50 % de la seua obra.
Espanya en aquest moment era una
referència exòtica per a Europa, que va inspirar a molts compositors; com per
exèmple Sérénade Espagnole de Anton Estrelezki, la Fantasia brillante sobre
aires Españoles de Emile Sauret, les composicions de Saint-Säens, la danza
española op.54 de David Popper, la Aragonaise op.67 de T.Herrmann, o la Serenata española de Carl
Bohm.
No està del tot clar que pogam
considerar a Sarasate com a compositor nacionalista, ja que la relació amb els
compositors nacionals de la època va ser molt escassa. Sarasate no es preocupà
massa per el tipus de composicions que ha de escriure. Es limita a
escriure música popular a partir de
cançoners o melodies populars de zarzuela que contenen ritmes
folclòricsespanyols i els adapta a les posibilitats virtuosístiques del violí.
En realitat no les manipula, sinó que les recrea i les dota d’un context més o
menys brillant.
El llistat de les composicions
basades en el folclore espanyol el podem desglosar al voltant de quatre àmbits:
el andaluz, peces al voltant del zorzico, el inspirat per motius de jota, i un
últim de caràcter variat.
+ Àmbit andalús:
- Malagueña op.21(13)
- Romanza andaluza (14)
- Playera (15)
- Zapateado (16)
- El vito
- La serenata andaluza op.28
- Peteneras op.35
- Viva sevilla op.38
- Introducción y fandango variado op.40
+Peces al voltant del zorzico:
- Adios montañas mias op.37 de Larregla (arreglo)
- Capricho vasco op.24
- El zortzico de iparraguirre op.39
- Zorzizico miramar op.42
+Peces en el àmbit navarro-aragonés:
- Jota Navarra op.22
- Jota aragonesa op.27
- Navarra op.33
- La jota de san fermin op.36
- Introducción y capricho jota op.41
- La jota de Pamplona op.50
- La jota de Pablo op.52
+Peces de caràcter molt variat:
- Habanera op.21(17)
- Muñeira op.32
VIOLINISTES I
COMPOSITORS CONTEMPORANIS DE SARASATE
- Niccolò Paganini,
(Génova, 27 d’octubre de 1782 –
Niza, 27 de maig de 1840)
- Franz Liszt
(Raiding, 1811 – Bayreuth, 1886) fou
un compositor húngar romàntic, un virtuós pianista i professor.
- Heinrich Wilhelm
Ernst (Brünn, 1814
- Niza, 1865) fou un compositor u
violinista morav, considerat en la seua època com al millor violinista del seu
temps i successor de caganini
- Charles François
Gounod (1818 - 1893), fou un
compositor francés.
- Henri François
Vieuxtemps (Verviers, 1820 - †
Argel, 1881), fou un violinista i compositor belga
-
Édouard-Victoire-Antoine Lalo (Lille,1823
- † París,1892) violinista y compositor francés de ascendencia espanyola.
- Henryk Wieniawski
(Lublin,1835 - Moscú,1880).
Compositor y violinista polaco.
- Georges Bizet (1838 – 1875) fou un compositor
francés, principalment de òperes.
-Max Christian
Friedrich Bruch (1838 - 1920) fou un compositor i
director de orquestra alemà de l’època romàntica de la música clàsica.
- Pablo Sarasate
(Pamplona, 1844 – Biarriz,
Francia,1908)
- Leopold Auer (1845
– 1930) fou
un violinista húngar, mestre, director d’orquestra i compositor.
- Giacomo Puccini, (*
Lucca, 1858 - † Bruselas, 1924) fou
un compositor italià d’òpera.
ENLLAÇOS
www.youtube.com/watch?v=nu4OesjLQa4&feature=related
www.youtube.com/watch?v=YiGLBjVjExw
www.youtube.com/watch?v=ETg08v8EOMs
www.youtube.com/watch?v=-I24xI9r7CY&feature=related
www.youtube.com/watch?v=M0YnkOeNdvE
www.youtube.com/watch?v=MWP2CkVoheg
www.youtube.com/watch?v=2IezwsSqAtQ
www.youtube.com/watch?v=5zUtGizDQTs
www.youtube.com/watch?v=xir-5oAWxXE
www.youtube.com/watch?v=jyGncG00aEA
www.youtube.com/watch?v=9t_KyYAVHzs
www.youtube.com/watch?v=6kK-lxakdO8
www.youtube.com/watch?v=EzrjP6uq1oM&feature=related
